Fa 15 dies vaig escriure aquest article a la Rella i ara, després de totes les notícies dels últims dies sobre l’escassetat de materials, ja em sembla desfassat, potser ja li veiem les dents al llop? Us recomano mirar aquest video on l’Antonio Turiel ens explica perquè països com Àustria o Alemanya estan preparant a la població per a possibles talls als subministraments: “Habrá grandes apagones en España?” Fa molts anys que científics i economistes ens alerten de l’esgotament de les matèries primeres que han fet possible el creixement desorbitat dels països mal anomenats “desenvolupats”. Aquesta font increïble d’energia, el petroli, que ha fet possible un creixement exponencial de les indústries i ens ha portat a normalitzar un mon globalitzat, ja fa anys que ha arribat a un punt sense retorn. Els pous s’estan esgotant i cada vegada és menys rentable extreure’n. Aquest fenòmen arrossega a totes les industries que depenen dels seus productes (gasolina o gas butà), però també de tots els seus derivats: teles sintètiques; plàstics; detergents, pintures i cosmètics; productes alimentaris com conservants o potenciadors del sabor; i el que més ràpidament patirem: la indústria dels fertilitzants químics, plaguicides, funguicides i herbicides. Hem creat una industria alimentaria enormament petrodepenent que ja està vivint les primeres conseqüències d’aquest esgotament. La major part dels nostres aliments depenen de productes químics i han necessitat enormes quantitats de petroli per a moure grans maquinàries i ser transportats a milers de quilòmetres. Les dues principals industries europees de fertilitzants (derivats del gas natural) han hagut de parar la seva producció per l’augment dels preus i aquestes parades tindran conseqüències directes en l’agricultura, la ramaderia, la industria cervesera i totes aquelles empreses que depenent directa o indirectament del gas natural.
Com afecta a les nostres butxaques? Augment dels preus de l’electricitat, el gas, els productes de neteja, la carn i els cereals industrials, els pelets i moltes matèries primeres de primera necessitat.
Cal tenir aquesta informació per a poder prendre decisions, a l’hora de consumir, que reforcin totes les alternatives a les indústries petrodepenents. Exigir que es deixin d’utilitzar productes químics per a produïr els nostres aliments ja no és només qüestió de salut o responsabilitat ecològica, aquesta manera de produïr està començant a ser física i econòmicament insostenible. Demanem productes d’agricultura ecològica i regenerativa, carn de proximitat de ramaderia extensiva, mètodes de calefacció amb llenya no transformada, productes de neteja i d’higiene no químics. Saber quines conseqüències té la nostra manera de menjar, moure’ns o escalfar-nos ja no té només a veure amb el canvi climàtic; comencem a adaptar la nostra vida a tot el que aquesta crisis ecosocial i econòmica ens està evocant perquè ja no cal obrir gaire els ulls per a veure les orelles al llop.
