Una de les metodologies en permacultura és fer un anàlisi PNI (Positiu, Negatiu, Interessant) d’un element, sistema o acció. En aquest cas farem un repàs del que significa un any de molta pulviometria (+1000 litres anuals) en una horta adaptada a una pluviometria més baixa d’uns 500 litres anuals, com és la nostra, amb PNI.

Condicions inicials

Fa 5 anys que vam començar l’horta de Zona 1, i només 2 el de Zona 2 (el qual s’amplia cada any fins arribar al disseny final).

No llaurem el sòl, treballem sempre aportant matèria orgànica en superfície a la tardor, procedent de les nostres plantes i fems d’animals -que no estan desparasitats amb ivermectina. Utilitzem la fanga de doble màneg cada certs cultius per descompactar el sòl, però sempre sense voltejar la terra.

Els bancals de Zona 1 disposen d’encoixinats durant la primavera / estiu, i es retiren durant la tardor hivern perquè l’aigua es pugui infiltrar més fàcilment. Les hortes de Zona 2 no disposen d’encoixinats per falta de material pròper.

POSITIU

En primer lloc, i el més important, les hortalisses d’aigua: hem tret quilos i quilos de mongetes, carbassons, cols i carbasses entre d’altres. Això, afegit a la producció de solanàcees (que en parlem al Negatiu) ens ha omplert el rebost de bons aliments per a les tres properes estacions. Cal esmentar el descomunal creixement de 3 carbassoneres, que han arribat a ocupar 3 bancals sencers, que significa una superfície de cultiu de 300 m2!!

En segon lloc, no hem hagut de regar en tot l’any. Ni una gota. Els sistemes de reg podrien estar trencats i no ens n’haguéssim adonat. Això significa molta matèria orgànica descomposant-se, encoixinats menys perennes i nutrients que fàcilment arriben a les plantes.

Un altre punt és que amb tanta aigua, el menjar que no ingerien els pollastres i que queia al terra ha anat deixant un rastre d’adob verd espontani d’alt valor nutricional tipus blat de moro, que inclús hem pogut recol·lectar. Hem acabat collint més blat de moro que altres anys, simplement amb l’efecte de les aus i el nitrògen que anaven deixant al seu pas.

Com a quarta observació, el pas dels anys i la feina de respectar l’estructura del sòl i maximitzar la seva microbiologia i matèria orgànica té recompenses. Tot i les altes pluges, la terra no s’ha enxarcat en cap moment i ha drenat molt bé. Els sistemes de drenatge de l’aigua, les swales -línies de retenció i d’infiltració d’aigua- han tingut el seu efecte i han evitat pèrdues de matèria orgànica en superfície i l’erosió corresponent.

Per acabar, una gran notícia fins a dia d’avui és que senglars i cabirols han tingut tanta abundància de menjar al medi natural que la seva presència i “atacs als cultius” ha estat més baixa de lo habitual. Una bona nova per les carbasses, basses, fruiters, blat de moro i companyia!

NEGATIU

El més negatiu d’un any amb tanta aigua és l’excés de plantes indicadores a les zones no cultivables. Camins i marges han estat enormement productius en biomassa, problemàtica que implica més feina de tallar, encoixinar o inclús arrencar.

D’altra banda, és ben sabut que molta aigua implica molta més presència de fongs. En aquest cas, vam intentar avançar-nos a les problemàtiques habituals i vam fer ús de suero de llet sobrant d’una formatgeria propera, com a preventiu fúngic. A finals de temporada vam fer dues aplicacions de Caldo Bordelés als alls i només una a les tomaqueres, per allargar-ne el cultiu. El suero de llet no va ser suficient.

Si hem tingut un cultiu perjudicat per l’alta pluviometria, sens dubte han estat els alls. Aquest any tenim alls més petits de lo desitjat i amb menys gust, tot i que esperem disposar-ne per tot l’any ja que és un aliment-medecina imprescindible a la nostra cuina. A dia d’avui els alls encara els cultivem a Zona 1, però és d’esperar que a mida que tinguem prou espai, els moguem a parcel·les de Zona 2, que tenen menys matèria orgànica i per tant no retindran tanta aigua.

Les mongetes de secà no han funcionat com esperàvem. Per una banda estaven en una parcel·la nova d’horta de Zona 2 i per altra, les gramínies els han fet una pressió raticular més gran de l’esperat -per la gran disponibilitat d’aigua, és clar.

INTERESSANT

Tot i que solim collir la patata primerenca a primers de juliol, vam haver de treure-les a principis d’agost, per por a que es pudrissin. Encara que sense rastre de cap intenció de fer floració i tampoc de la presència de depredadors com l’escarbat de la patata, vam decidir arrancar-les i la producció va ser prou bona. La parcel·la de sud, de 65 m2 va rendir més de 60 quilos de patata, i la de nord de 70 m2, 150 quilos. Com es pot evidenciar, hi havia molta més matèria orgànica a nord que a sud.

Les altres solanàcees (tomàquets, pebrots, albergínies) van venir sanes i ben maques, però més tard del desitjat. Les plantes es van desenvolupar sense problemes fúngics i només el tomàquet a final de temporada va tenir una aplicació de bordelés. Remarcar que la presència de l’insecte bernat pudent va ser molt més reduit que en temporades anteriors i que els tomàquets no tenien el punt àcid que poden tenir quan hi ha poc reg.

Una de les hortes de Zona 2 tenia una combinació de cigró plantat al març i girasol afegit uns mesos més tard, amb la intenció que l’ombra del segon cultiu reduís les necessitats hídriques del primer. És evident que amb tanta aigua no hauria estat necessari, però la pivotant del girasol ens ha ajudat a descompactar la terra mentre el cigró fixava nitrògen. Haurem de tornar a provar-ho en anys més secs.

Per acabar, cal destacar que tanta aigua implica poder treballar menys a l’hort. Així que disposes més temps per fer tasques d’altres àmbits, però te’n pot faltar per estar a l’hort. Cal tenir-ho en compte.

Conclusions

Hem fet un repàs ràpid de la producció agrícola d’aquest any. Sens dubte, hem pogut empatitzar certes problemàtiques de persones que tenen pluviometries habituals similars, però seguim envejant-los per les facilitats que t’ofereix un ecosistema amb aigua abundant. Per nosaltres és un somni poder gaudir de tanta fertilitat!