El curs de permacultura que vam fer del 2 al 23 de juliol va ser un gran èxit, amb més inscrits dels que esperàvem i una energia grupal molt potent que va durar les 3 setmanes. Quan vam plantejar-nos organitzar un PDC teníem clar que volíem compartir la nostra manera de viure la permacultura en el dia a dia i d’oferir coneixements especialitzats i contrastats en diferents disciplines: agricultura regenerativa, horta intensiva, bioconstrucció, resolució de conflictes, fisiologia vegetal, apicultura, maneig holístic, estufes i cuines de massa tèrmica, etc. Conseqüentment, vam buscar persones formadores amb coneixements profunds i una llarga trajectòria, dins de cada temàtica i el resultat no va poder ser millor.
Un cop acabat el curs, i havent fet la corresponent celebració, ens hem adonat de la quantitat d’energia que havíem de recuperar. Així que un cop detectada la necessitat, vam decidir afrontar l’estiu amb la màxima calma possible i hem prioritzat la cohesió del grup. Hem anul·lat jornades de portes obertes, hem postposat els voluntariats i ens hem dedicat a viure el dia a dia treballant en la bioconstrucció, l’hort, els fruiters, etc.
L’hort a mitjans d’agost és una de les feines més agraïdes i que requereixen major voluntat, doncs cal anar recollint els fruits de tot el sembrat i aprendre a transformar-ho i emmagatzemar-ho per a les èpoques de més escassetat. A més, és indispensable valorar l’any “natural” i dissenyar les rotacions per als propers anys i fer la plantació d’hivern. Així doncs, amb aquesta forta calor hem rectificat bancals i hem fet crèixer l’hort per posar-hi noves planxes de cultiu.
La llenya és una de les altres feines en les que cal tenir perseverància. La major part de la fusta que cremarem aquest any són les parts dels arbres tallats per fer les vigues de la bioconstrucció. Vam deixar assecant al bosc els culs de més de 25 centímetres i les parts superiors dels arbres i ara és moment de pujar la fusta i estellar-la a la mida de la caldera.
Aquest mes també hem estat recollint part de la fruita del bosc d’aliments i gaudint-la per primera vegada… quines ganes de veure passar els anys i poder-ne disposar de més!