Pas a pas

Què difícil és no posar l’atenció únicament en la meta i disfrutar del camí…

En tots aquest anys de gestació del projecte he anat sentint i veient, que el meu objectiu vital no és tenir una meravellosa casa de sanació, una terra exhuberant, uns animals molt productius i un projecte holístic, respectuós amb la natura i on les relacions socials flueixin absolutament, perquè això seria caure en la exigència que m’ha fet tantes males passades. Visc tant diferent quan tinc un desig, imagino, defenso i construeixo el meu somni que quan aquest somni es torna una il·lusió, una fantasia tant irreal que esdevé innaccessible i que em fa viure en un constant “quan ho tingui, quan hi arribi…” que no em permet disfrutar del que tinc en cada moment!

He estat quatre anys donant com a justificació per qualsevol desil·lusió, imcomoditat i insatisfacció el fet de no tenir el lloc on desenvolupar el nostre projecte, però ara ja estem aquí. Però, encara que ara ja estic vivint on i com vull viure, si em despisto em torno a enganxar buscant un objectiu futur (quan tinguem les finestres noves, quan l’hort sigui productiu, quan tinguem un espai per a cada família…) per a poder queixar-me.

Que bonic és quan realment em sento capaç de disfrutar del camí:
Disfrutant de tot el que estic aprenent a fer, des de fer una teulada nova, arreglar la motosserra, cuidar un poni, ovelles i gallines…
Aprenent de tot el que estic vivint, compartint tant intensament l’espai, l’economia, les emocions, la criança, el treball…
Observant i treballant la paciència, la fustració, la por i el fred, la companyia i l’empatia… Aprenent a deixar-me ajudar i a demanar ajuda.

Quina diferència quan caic en voler-ho tot ara i en no valorar tot el que tinc, de quan puc mirar al meu voltant i sentir-me tant immensament afortunada del camí que he decidit i estic vivint. Quina sort quan no guanya la meva ment que posa l’atenció en tot allò que em falta, i puc sentir la felicitat de tenir la meva família al meu costat; d’estar compartint la casa i el projecte; de poder fer real una altra manera de viure, treballar, relacionar-me i sentir-me creadora de la meva realitat!