L’hivern és un temps de recés i de baixar el ritme, però aquest any a Les Vinyes ens ha tocat parar abans d’hora. Hem tingut un principi de tardor duríssim a nivell físic i emocional. Tot just ara comencem a entendre i acceptar que no sempre es pot seguir el gran ritme i la sensació de poder menjar-nos el món que teníem aquest estiu.
Hem tingut uns quants accidents físics que ens han fet adonar de la necessitat d’anar pas a pas, tenir moments on parar i reflexionar i fer-nos, tots plegats, menys imprescindibles i permetre’ns mimar-nos més.
A finals de setembre l’Ariadna, una de les persones actives a la finca en aquests temps, es va esquinçar el turmell i va haver de deixar de treballar. A més, quan ja vèiem el final de bioconstrucció, després de treballar durament tants mesos, es va trencar una de les bigues centrals mentre pujàvem la terra pel sostre verd. Per acabar-ho d’adobar, al dia següent el Robert, l’altre persona que liderava la bioconstrucció, es va fer una amputació quasi total d’un dit. Per sort, se li està curant molt bé després d’una cirurgia d’urgència.
Aquests tres trencaments físics ens han suposat una gran crisi emocional individual i com equip i ara estem podent començar a recollir els fruits de la tempesta i sentint què haviem d’aprendre en aquests moments duríssims.
Som un equip al que ens perd l’acció, les ganes d’avançar i de fer fer fer, però hem de tenir molt present que sense el pensar i el sentir ben cuidats, el cos físic acaba trencant-se.