Portem dos estius superant els rècords des de que tenim registres, però el problema és que són els rècords dels períodes de sequera durant els mesos més calorosos de l’any. És un tema molt més que preocupant, ja que combatre això a nivell global és complex i requereix el sacrifici de totes. A més, es preveu que l’any vinent encara sigui més calorós e igual de sec en aquest període.
A casa som molt conscients d’aquesta problemàtica e intentem fer un ús el més responsable possible. Això ho fem usant banys secs, captan l’aigua de pluja que recullen els teulats per després poder regar l’hort, els fruiters i part del món vegetal que estem creant, també hem realitzat un sistema de depuració natural de les aigües grises de la casa amb un disseny previ i amb el qual aconseguim reciclar l’aigua de xarxa i millorar la seva qualitat abans de ser retornada a la terra quan la usem per regar els diferents boscos comestibles. Aquestes són algunes de les estratègies que emprem per adaptar-nos a aquests períodes de sequera que semblen que mai vulguin acabar i que tant ens angoixen.
Depuración de agua mediante plantasPerò de qui volia parlar, ja que s’estan adaptant de forma ferotge i esgotadora a aquestes sequeres, són les pol·linitzadores per excel·lència, les abelles mel·líferes. Aquestes cada vegada es van trobant amb més problemàtiques : camps de conreus saturats de químics, malalties comuns cada cop més difícils de tractar ja que es van fent immunes als tractaments, la Vespa Asiàtica que cada cop està més present (aquí per sort encara no ha arribat) i òbviament els canvis climàtics.
Al començament de la primavera, la meteorologia va acompanyar i varem tenir una bona floració i unes temperatures idònies per a que les abelles treballessin tot el dia per proveir-se de manera abundant, tal i com fan normalment, per tal de passar el proper hivern amb reserves de sobres. Però el problema es que durant l’estiu, degut a la calor i la manca de pluja, les abelles quasi no tenen per recol·lectar i seguir generant més mel. Però aquests dos últims anys, les sequeres han estat tant llargues, que les floracions de primavera han durat poquet i durant l’estiu han hagut d’usar les seves reserves.
L’any passat no varem voler extreure mel ja que no vam poder posar cap alça i varem preferir deixar tota la mel dins dels ruscs per a que poguessin assegurar la seva supervivència durant l’hivern. En canvi, aquest any si que vam posar alces a la majoria de caixes i tot i haver tingut un període important de temperatures elevades i manca de pluja, la producció de mel va ser una mica millor però res a veure amb el que son capaces de fer en anys normals de pluja.
De totes maneres, aquest any si que hem brescat i hem pogut treure uns pocs quilos de mel per el nostre autoconsum ja que creiem que la mel si es pren en els moments que son necessaris, té molts beneficis per la salut.
Hi ha un part que m’ha alegrat molt, i és que, al tenir punts de captació i/o depuració d’aigües grises a la granja, les abelles en els pitjors moments, no han hagut de fer esforços per poder hidratar-se i, una altre acció que m’ha sorprès de les seves ganes per adaptar-se, és que durant els mesos de més calor i sequera, com no trobaven floracions, voltaven molt per les alzines ja que aquestes si que anaven fent nous brots, i les abelles han produït una mica de melassa ja quefer mel els hi era molt complicat
Per molt que les coses es compliquin, les abelles tenen un gran instint de supervivència i són les millors treballant en equip. Així que encara que esdevinguin noves i llargues sequeres, estic segur que sobreviuran per si mateixes. L’únic en el que haurem de posar atenció, serà de no brescar si això significa deixar-les amb poques reserves ja que per a nosaltres, la feina que més valorem de les abelles, és la tasca que duen a terme cada any de pol·linitzar els nostres horts, boscos d’aliments i plantes medicinals de la granja.