Com afecta la sequera a les abelles
Portem dos estius superant els rècords des de que tenim registres, però el problema és que són els rècords dels períodes de sequera durant els mesos més calorosos de l'any. És un tema molt més que preocupant, ja que combatre això a nivell global és complex i requereix el sacrifici de totes. A més, es preveu que l'any vinent encara sigui més calorós e igual de sec en aquest període.
A casa som molt conscients d'aquesta problemàtica e intentem fer un ús el més responsable possible. Això ho fem usant banys secs, captan l'aigua de pluja que recullen els teulats per després poder regar l'hort, els fruiters i part del món vegetal que estem creant, també hem realitzat un sistema de depuració natural de les aigües grises de la casa amb un disseny previ i amb el qual aconseguim reciclar l'aigua de xarxa i millorar la seva qualitat abans de ser retornada a la terra quan la usem per regar els diferents boscos comestibles. Aquestes són algunes de les estratègies que emprem per adaptar-nos a aquests períodes de sequera que semblen que mai vulguin acabar i que tant ens angoixen.
Però de qui volia parlar, ja que s'estan adaptant de forma ferotge i esgotadora a aquestes sequeres, són les pol·linitzadores per excel·lència, les abelles mel·líferes. Aquestes cada vegada es van trobant amb més problemàtiques : camps de conreus saturats de químics, malalties comuns cada cop més difícils de tractar ja que es van fent immunes als tractaments, la Vespa Asiàtica que cada cop està més present (aquí per sort encara no ha arribat) i òbviament els canvis climàtics.
Al començament de la primavera, la meteorologia va acompanyar i varem tenir una bona floració i unes temperatures idònies per a que les abelles treballessin tot el dia per proveir-se de manera abundant, tal i com fan normalment, per tal de passar el proper hivern amb reserves de sobres. Però el problema es que durant l'estiu, degut a la calor i la manca de pluja, les abelles quasi no tenen per recol·lectar i seguir generant més mel. Però aquests dos últims anys, les sequeres han estat tant llargues, que les floracions de primavera han durat poquet i durant l'estiu han hagut d'usar les seves reserves.
L'any passat no varem voler extreure mel ja que no vam poder posar cap alça i varem preferir deixar tota la mel dins dels ruscs per a que poguessin assegurar la seva supervivència durant l'hivern. En canvi, aquest any si que vam posar alces a la majoria de caixes i tot i haver tingut un període important de temperatures elevades i manca de pluja, la producció de mel va ser una mica millor però res a veure amb el que son capaces de fer en anys normals de pluja.
De totes maneres, aquest any si que hem brescat i hem pogut treure uns pocs quilos de mel per el nostre autoconsum ja que creiem que la mel si es pren en els moments que son necessaris, té molts beneficis per la salut.
Hi ha un part que m'ha alegrat molt, i és que, al tenir punts de captació i/o depuració d'aigües grises a la granja, les abelles en els pitjors moments, no han hagut de fer esforços per poder hidratar-se i, una altre acció que m'ha sorprès de les seves ganes per adaptar-se, és que durant els mesos de més calor i sequera, com no trobaven floracions, voltaven molt per les alzines ja que aquestes si que anaven fent nous brots, i les abelles han produït una mica de melassa ja quefer mel els hi era molt complicat
Per molt que les coses es compliquin, les abelles tenen un gran instint de supervivència i són les millors treballant en equip. Així que encara que esdevinguin noves i llargues sequeres, estic segur que sobreviuran per si mateixes. L'únic en el que haurem de posar atenció, serà de no brescar si això significa deixar-les amb poques reserves ja que per a nosaltres, la feina que més valorem de les abelles, és la tasca que duen a terme cada any de pol·linitzar els nostres horts, boscos d'aliments i plantes medicinals de la granja.
Feines durant el mes d'abril
Aquestes dues setmanes hem seguit amb la nostra gran tasca actual, l'autoconstrucció, i hem fet un llac a l'entrada de l'hort i s'ha acabat el lavabo sec de la sala dels voluntaris.
Després d'un imprevist en les dimensions d'algunes bigues, hem estat uns quants dies acabant tota l'estructura mentre, paral·lelament, seguiem alçant parets de cob, tècnica que vam apendre al tercer seminari de bioconstrucció.
Tallar els arbres, desbrancar, pujar, pelar, llimar, pintar, fer els encaixos i col·locar les bigues; i barrejar la terra amb els fems de cavall i col·locar com a molt 20cm de paret al dia. Està sent una feina molt més cansada i que necessita de moltes més hores del que havíem pensat en un inici, però amb molta ajuda de voluntaris anem veient com avança aquest gran projecte.
Mentrestant, i com que teníem poca feina, hem decidit conquerir un espai més de la finca: l'entrada a l'hort que és també, el desaigua de les dutxes d'estiu. En aquest cas, hem fet una rèplica a petita escala del sistema de depuració d'aigües grises i negres de la casa. Hem fet un llac a 3 nivells on hi ha varies plantes aquàtiques que s'encarregaran de filtrar el sabó ecològic de les dutxes. Hem creat un microhàbitat ja qu,e a part de proveïr d'aigua a diferents insectes, namàtodes i rèptils, també s'ha creat una associació de plantes, arbustos i arbres fruiters. Hem plantat cosmos, ceba egípcia, calèndules, tramusos, sajolides, un ametller, un goumi i una Kiwinyo que, a part de donar-nos fruita, crearà un sostre natural pel llac i per les dutxes. D'aquesta manera, hem conseguit tancar un cicle més, ja que abans perdíem un recurs tant important com és l'aigua i ara conseguim retenir-la, depurar-la i finalment retornar-la als arbres dels seus voltants amb una qualitat més bona.
Per altra banda, els voluntaris que han estat entre nosaltres aquest últim mes, han dut a terme el seu propi projecte, ja que ens encanta que deixin a Les Vinyes el seu granet de sorra i a més els hi vam demanar que recollissin la seva experiència, en citem uns fragments:
"Esta semana los wwoofers hemos terminado un proyecto que iniciamos al llegar a Les Vinyes: el váter seco de la habitación de los voluntarios. Después de muchos quebraderos de cabeza, podemos decir orgullosos que ha quedado bastante bien. El problema principal ha sido no seguir un plano detallado y guiarnos por la improvisación. Esto es algo que desaconsejamos completamente a quienes estén pensando en llevar a cabo este proyecto.
El diseño inicial del váter era sencillo: un pupitre con un agujero; un cubo debajo; una tapa hecha con el interior del agujero del pupitre; una cortina y algo para colgar los rollos de papel... Al final tuvimos que cambiarla de sitio y creamos una base fija en el váter para deslizar el cubo fácilmente. Al lado pusimos una cajita con el serrín y diseñamos unos sujetapapeles con ramas de los árboles usados para la bioconstrucción: uno para almacenar y otro para el rollo que se usa en el momento.
La tapa la pintamos toda con un dibujo que representa el ciclo feliz de la caca y le pusimos una agarradera también de madera. Ha sido toda una aventura, y ahora al fin podemos hacer nuestras necesidades en un pupitre infantil. El sueño de una vida."
Benvingunda primavera
Un any més, Les Vinyes s'acomiada de l'hivern.
Aquesta última setmana hem vist com ens ha nevat i ens hem llevat veient tota la finca amb una fina pel·lícula de neu la qual ha donat la oportunitat als més petits de jugar amb ella i als adults de contemplar les estampes inigualables.
Dissabte vam dir adéu a aquesta freda estació agraint tot el que ens ha proporcionat, des d'exquisits menjars de temporada, moments inoblidables i les pluges que tant ens feien falta. També vam donar la benvinguda a la primavera, i quina millor manera de celebrar l'estació que tenyirà de mil colors tota la finca, que amb bona companyia. I així s'ha fet!!
Aquest cap de setmana hem tingut el segon seminari de bioconstrucció i hem començat amb l'estructura de la casa. Per nosaltres això ha significat que hem hagut de treballar de valent per tenir tots els pilars i bigues llestes, a més d'un munt de materials per poder continuar amb la construcció. Com sempre ha estat molt dur físicament però ho hem fet amb molta il·lusió i alegria ja que ens agrada treballar per construir un món millor.
Segon seminari de bioconstrucció
La cohesió de grup és un dels valors necessaris per la formació d'equips de treball i molts cops això s'aconsegueix realitzant activitats físiques. En el nostre cas, s'ha notat que la gent ja té més confiança tot i haver-hi alguna nova incorporació. La dinàmica de feina ha estat molt fluida i el treball en equip ha sorgit de manera més espontània. A mesura que van passant els dies i la gent es coneix una miqueta més, es gaudeix molt més la feina realitzada.
S'ha repetit un cap de setmana de pluges (menys intenses que en el primer seminari) però hi ha hagut molta il·lusió durant l'execució de l'obra i l'aigua no ens ha impedit avançar.
Inicialment ens vam proposar unes fites on i gairebé s'han assolit totes. Hem aixecat tots els pilars, col·locat varies bigues perimetrals i començat a posar algunes bigues del sostre. També s'ha fet el tractament de conservació d'aquestes amb sal de vòrax i oli de llinassa i s'han aixecat les dues parets amb bales de palla de la cara est de la casa autosuficient.
El diumenge va marxar la majoria de gent que està fent el curs però vam oferir la possibilitat de quedar-se durant la setmana santa a continuar amb l'obra i seguir ajudant-nos per finalitzar les tasques per al següent seminari. La Susana i l'Arnau així ho han fet i s'han quedat ajudant tots aquests dies amb nosaltres. Demà tornem a rebre la visita de més participants del curs per seguir aprenent i col·laborant amb aquest projecte.
Així com la primavera desperta la terra i ens permet començar a sortir del recolliment hivernal, casa nostra sobre per a rebre tota aquesta gent a la qual ens sentim tant agraïts!