Obres i hivernacle
Seguim immersos en el procés d'autoreconstrucció de l'espai que esdevindrà l'allotjament de la granja escola però, paral.lelament, hem muntat un segon hivernacle. Aquest ens permetrà ampliar la temporada de collita i fer algunes proves amb plantes que per la nostra climatologia, no arriben a donar fruit en el nostre curt estiu. Després d'una feina per anivellar el terreny, ja el tenim muntat!
Les obres, per altra banda, segueixen a bon ritme. Hem tirat les parets que no necessitàvem, hrm ensorrat uns abeurados, desmontat un terra per a canviar-li les fustes i hem fet el forat per a la futura escala.
A més a més hem aplica una gran solució per anivellar els més de 20cm de desnivell sense carregar en excés l'estructura i a més a més serveix d'aïllant. Hem usat una pedreta d'argila expendida que s'anomena arlita. Una gran solució ecològica!
Molt treball físic que ens està permetent aprendre moltíssim i segueix creant cohesió de grup ja que, tenim la immensa sort de ser un grup que, tot i fer treballs durs, no parem de fer bromes i riure!
Campanya de donacions aconseguida!
El dia 22 de desembre, després de 35 dies de campanya i a 5 dies de finalitzar el temps que ulule ens havia marcat, vam arribar a l'objectiu mínim! Amb 135 mecenes vam aconseguir els 15000€ que ens permetien aconseguir el finançament.
Després d'una campanya intensa i emocionant, amb moments on vam tenir dubtes de si ho aconseguiríem i dies que, no sabem perquè, passaven coses màgiques com un munt de petites donacions en pocs minuts de diferència o unes quantes de molt grans que desencallaven la campanya, la nit del 22 vam arribar al 100%.
Va ser un dia molt especial a casa ja que vam sentir l'escalfor de tanta gent que ens estava recolzant per a fer possible un somni. Vam tornar a reforçar-nos en la idea de que una altra economia és possible i que hi ha molta gent que creu en una altra forma més respectuosa de tractar la terra, els animals i les persones.
No podem fer res més que donar-vos les gràcies i desitjar-vos que disfruteu molt d'aquestes festes en família!
Ajuda'ns a convertir-nos en una escola oficial
A Les Vinyes hem decidit fer un pas endavant, un pas valent i difícil, per a poder tenir els permisos per a ser la primera:
GRANJA ESCOLA DE PERMACULTURA
Però per poder-ho aconseguir hem de fer encara unes obres més a la masia per a poder tenir allotjament per a les persones o famílies que vinguin a participar en les formacions que oferim i que ampliarem gràcies a aquest pas.
Per això avui us demanem una petita aportació a la campanya de micromecenatge de la Granja Escola!
Necessitem rehabilitar una part de la casa que servirà per a poder tenir habitacions com a allotjament de la granja escola però ens cal molta ajuda per a poder-ho aconseguir. Demà iniciarem una gran campanya de micromecenatge per a aconseguir els diners que ens falten per a poder comprar el material i pagar les llicències i impostos per aquesta nova reforma.
Com sempre, la major part de la feina física la farem nosaltres amb l'ajuda dels molts voluntaris que sempre tenim la sort de tenir al nostre costat. Desmontar la teulada, treure runa, montar andamis i fer de mà d'obra del nostre cap d'obres serà la feina dels propers mesos. També reciclarem tot el que poguem y usarem materials de la finca, però hi ha una sèrie de materials i sobretot de llicències que haurem d'assumir i pels quals no tenim tots els diners que necessitem.
Quan acabem farem una gran festa d'inauguració on, evidentment, hi sereu tots convidats i convidades!
Adaptant-nos als canvis
Molta gent ens pregunta per què fem el que fem a Les Vinyes.
- Per què hem decidit disminuïr les nostres necessitats?
- Per què reutilitzem l'aigua o fem servir wc secs?
- Per què ens escalfem amb llenya?
- Per què hem decidit no tenir televisió?
- Per què reciclem i reutilitzem?
- Per què fem servir cada vegada menys màquines que funcionen amb energies fòssils?
- Per què ens fem el pa o cultivem la majoria dels aliments?
- Per què estem plantant espècies rústiques i adaptades a climes durs?
Quan ens parlen del canvi climàtic o dels desastres naturals sembla que són temes que ens queden molt lluny, que se n'han d'ocupar els polítics i les grans empreses i que, a més, nosaltres no en viurem les conseqüències. Però aquesta sensació no és real.
Tots hem notat i comentat alguna vegada que ja no hi ha tardor ni primavera, que passem de les calors de fa unes setmanes, al fred que ja fa aquests dies. El cicle de l'aigua està canviant molt ràpidament i cada vegada hi ha períodes de sequera més llargs i quan plou, les pluges són molts fortes i fan mal, com ha passat aquest octubre.
No ens passa per alt la quantitat de vegades que els nivells de pol·lució de les grans ciutats de tant en tant superen els nivells que podem tolerar els humans. No només a Barcelona, ben sovint llegeixo al diaris locals de Vic, que hi ha dies que no es recomana sortir a córrer i que la gent amb problemes respiratoris hauria de quedar-se a casa!!
Això és el canvi climàtic.
La humanitat s'ha triplicat en els últims 40 anys però no estem sent capaços d'adaptar-nos als canvis que aquesta multiplicació produeix i com ens està afectant a tots el nostre dia a dia. Quan es parlar de decreixement no significa ser menys feliços, al contrari, és la manera que tenim de poder ser més feliços amb el que tenim, quan menys necessitem, menys ens falta.
Nosaltres hem decidit començar a adaptar-nos a aquests canvis necessaris i, el que és més important, ensenyar als nostres fills com fer-ho per poder-los ajudar a ser més resilients en el seu futur com a adults. Aprendre nosaltres i predicar amb l'exemple, observant el nostre entorn i utilitzant els seus recursos, recollint i gestionant l'aigua, tendint a no produïr rebuig, aprenent a responsabilitzar-nos de la nostra salut, a parlar d'emocions i viure-les totes amb naturalitat, i vivificant el trosset de terra en la que vivim per a fer-la cada vegada més abundant i diversa!
L'altre dia escoltava a un documental que no tenim referències sobre com canviar o modificar les coses, de com salvar-nos com a espècie, de com treballar a favor de la vida i no en contra. Que al cinema podem trobar infinitat de pel.lícules que ens parlen d'apocalipsis, d'extinció de la humanitat o de destrucció del planeta però ben pocs que parlin d'esperança, de fer un món nou i salvar la terra. Així que, us recomano mirar aquest documental per veure que, si, hi ha molta gent que com nosaltres ha decidit començar a caminar pel camí del costat! Disfruteu-lo!
Enllaç al documental
Les setmanes més difícils de l'any
L'hivern és un temps de recés i de baixar el ritme, però aquest any a Les Vinyes ens ha tocat parar abans d'hora. Hem tingut un principi de tardor duríssim a nivell físic i emocional. Tot just ara comencem a entendre i acceptar que no sempre es pot seguir el gran ritme i la sensació de poder menjar-nos el món que teníem aquest estiu.
Hem tingut uns quants accidents físics que ens han fet adonar de la necessitat d'anar pas a pas, tenir moments on parar i reflexionar i fer-nos, tots plegats, menys imprescindibles i permetre'ns mimar-nos més.
A finals de setembre l'Ariadna, una de les persones actives a la finca en aquests temps, es va esquinçar el turmell i va haver de deixar de treballar. A més, quan ja vèiem el final de bioconstrucció, després de treballar durament tants mesos, es va trencar una de les bigues centrals mentre pujàvem la terra pel sostre verd. Per acabar-ho d'adobar, al dia següent el Robert, l'altre persona que liderava la bioconstrucció, es va fer una amputació quasi total d'un dit. Per sort, se li està curant molt bé després d'una cirurgia d'urgència.
Aquests tres trencaments físics ens han suposat una gran crisi emocional individual i com equip i ara estem podent començar a recollir els fruits de la tempesta i sentint què haviem d'aprendre en aquests moments duríssims.
Som un equip al que ens perd l'acció, les ganes d'avançar i de fer fer fer, però hem de tenir molt present que sense el pensar i el sentir ben cuidats, el cos físic acaba trencant-se.
Dificultats en el procés d'autoconstrucció
La vida a Les Vinyes, com a tot arreu, té cicles i moments. Moments de molta energía, creativitat i alegria i d’altres de cansament, dificultats i estancament. Una obra com la que estem autoconstruïnt també té cicles, dies en els que tot avança ràpid, es veuen resultats i que, tot i ser cansats físicament, aporten molta energia positiva, i d’altres en els que et trobes amb dificultats tècniques, ambientals, energètiques i físiques que relantitzen l’obra i fan que l’energia grupal baixi.
Aquestes dos últimes setmanes ens trobem en un d’aquests moments. La nostra terra necessitava urgentment aigua, per la qual cosa estem molt contents perquè no para de ploure, però per a seguir endavant amb les parets de fang, la pluja posa fre i tot es fa més difícil. Les parets, sense el sol i el vent que les assecava i ens permetia pujar uns 15 cm al dia, s’han de pujar més lentament i anar molt en compte per a que no es deformin, i el fred fa que aquesta tasca sigui molt més desagradable.
A més a més, ens n’hem adonat que hi ha alguns errors de disseny que fan que la teulada no cobreixi de la pluja la totalitat de les parets exterior, per la qual cosa hem hagut de fer un pas enrera i, a més de les tasques de construcció de parets, estem havent d’afegir trams de bigues, perimetrals i dos pilars per allargar l’estructura exterior.
Malgrat tot, tenim clar que després de la pluja, SEMPRE surt el sol!
Voluntaris a granges orgàniques
El projecte de Les Vinyes no seria possible sense el paper dels anomenats woofers, voluntaris que, a través de la xarxa wwoof, viatgen arreu del món intercanviant ajuda per formació, allotjament i manutenció en granges i projectes ecològics. Per aquesta raó avui us explicarem tota la feina que hem pogut avançar aquest mes i com és això de compartir casa i feina amb els voluntaris.
Ja fa dos anys que tenim la immensa sort de comptar amb l'ajuda de moltes persones que, amb motivacions ben diverses, decideixen conèixer món des de la mirada i experiència de les granges, que, com nosaltres, hem decidit cuidar la terra i les persones. La Xarxa wwoof els permet posar-se en contacte amb granges de tot el món i tenir una assegurança per a poder anar a apredre i ajudar i nosaltres els oferim allotjament, menjar, convivència i formació en tots els àmbits i les tasques que fem diària o puntualment a Les Vinyes. Ells aporten l'entusiasme de conèixer llocs nous, les forces d'algú que viatja i canvia de lloc i l'admiració cap a la feina que fem, a més de ser un gran enriquiment, tant per nosaltres com pels nostres fills, per les diferents llengues, cultures i maneres de veure el món.
Tasques d'aquest mes
Aquest últim mes han pogut acompanyar-nos i ajudar-nos moltíssim en totes les tasques que estem duent a terme. Des de les tasques diàries com poden ser canviar el tancat dels animals, alimentar gallines, fer llenya per escalfar-nos, el manteniment de l'hort o regar l'hivernacle, fins els grans projectes que ens portem entre mans:
- Basses de la depuradora. Ja tenim acabades la primera i la segona bassa, amb tots els còdols i les plantes que netejaran l'aigua (lliris d'aigua, canyís, tifa, salicària etc.) i hem començat a omplir la tercera.
- Plantació de fruiters. Durant aquest mes hem plantat més de quaranta arbres fruiters i de suport al nostre bosc d'aliments. Hi hem afegit pomeres fuji, avalleners, nogueres, caraganes etc.
- Bioconstrucció. Hem iniciat el curs de bioconstrucció i hem hagut de preparar les bigues i els pilars; tallar pins, desbrancar-los, pelar-los, llimar-los i pujar-los. Hem carregat pedres per a les bases dels pilars i hem continuat amb el superadobe (veure facebook).
- Ampliació de l'hort. El nostre hort ha seguit creixent i hem pogut recuperar una zona per apoder-hi plantar més porros, pastanagues, pèsols i tenir la terra preparada per tots la plantació que ens ve a la primavera.
Motivació i petjada
Aquest mes tenim a casa a dos voluntaris:
- Un noi d'Escòcia que porta anys viatjant però és la primera vegada que està a una granja. Buscava tenir noves experiències fora de les ciutats a les que havia estat i ens diu moltes vegades que està molt agraÏt per poder conviure amb nosaltres, menjar de l'hort, veure les estrelles i sobretot, perquè diu que a casa està rient molt. Estem contents per la seva ajuda i ens està fent practicar l'anglès.
- Una noia de Boston que, tot i la seva juventut -té 19 anys-, porta uns quants mesos fora de casa viatjant. Ens explica que vol poder decidir què estudiar a la universitat i per això vol, primer, viure moltes experiències diferents. Parla força bé el castellà i està sempre molt atenta a tot el que fem i s'hi dedica amb molta voluntat.
Durant aquests anys ha passat per casa gent molt diferents i de tot el món, des Xile fins a frança, Itàlia, Alemanya o voluntaris de casa nostra i cada un ens ha aportat moltíssim. Alguns s'hi han estat setmanes i d'altres han decidit quedar-s'hi mesos, el Robert va venir fa onze mesos i ha decidit quedar-se entrant a formar part del projecte amb tots els drets i deures.
Durant la seva estada, els demanem que pensin en un petit projecte que puguin deixar a Les Vinyes i és gràcies a ells que tenim elements tant importants a casa com els bancals elevats envoltats de pedres o els dos vàters secs.
Taller de Remeis Naturals
La farmaciola a un pas, això és el que vaig intentar transmetre el dissabte a les 20 persones que van venir a participar al curs, molts d'ells amb els seus infants. El primer curs de remeieres que faig a casa!
Després de presentar-nos, primer jo i després tots els i les participants, una introducció per a presentar el curs i reflexionar sobre la nostra salut i la dels que tenim al voltant, de la importància de fer-nos-en una mica més responsables, d'escoltar el que ens vol dir el cos, de confiar en aquest marevellós cos en el que habitem, i de què és per mi una farmaciola remeiera i com faig la de casa.
Una passejada curteta però molt intensa pel voltant de la casa on vam arribar a reconèixer més de 40 plantes curatives diferents i vam recollir flors per l'amanida, ortigues pels espaguetis i romaní per a fer-ne essència amb l'alambí.
Mentrestant, els 10 infants que hi havia a Les Vinyes van tenir un regal, uns acompanyants magnífics i als qui estic molt agraïda, els van acompanyar al riu a refrescar-se del matí de forta calor!
Un dinar de bufet boníssim en molt bona companyia.
I a la tarda, trasllat a la terrassa de casa quan es va posar a ploure intensament. I després de la resituació, producció de pasta de dents d'orenga i menta, desodorant de coco i romaní i crema hidratant de calèndula. Amb mostra de cada producte per endur-se a casa.
Un molt bon dia i la conclusió dels i les participants: Que en volen més!
Doncs ja podem anunciar que el setembre farem una segona part on aprendrem a fer ús dels remeis dels que vam parlar i d'alguns més.
Passarem a la pràctica i ens farem emplastos d'argila i de gengibre, foments i bafus de lavanda, massatges amb olis i ungüents. Serà un bon dia per a veure que portar-ho a la pràctica és tant senzill com fer-te els teus productes a casa. Us hi apunteu?
Pels que encara no heu fet aquest primer taller, ben aviat publicarem les activitats d'estiu i podreu apuntar-vos al que farem al Juliol.
Aprenent pensant, sentint i fent
Aquest passat divendres, els infants de la primera classe (1r de primària) de l'escola dels nostres fills, el Centre Educatiu Waldorf La Font, van estar a casa per a veure d'on surt i com es transforma la llana amb la que tant treballen a l'escola.
Gràcies al Tito i a l'Abel
Han vist com esquilaven les nostres tres ovelles, han recollit la llana, l'han tocat i olorat, l'han rentada, han après com es carda i com es cardava, com es tenyeix amb tinys naturals, la diferència entre la llana cardada i la pentinada i fins i tot n'han filada a mà! Ha estat un plaer veure amb quin entusiasme i amb quina presència han observat, preguntat, fet i après.
A l'escola, els materials naturals són molt apreciats per la vida que transmeten i la llana és present en moltes formes diferents, cardada per a fer quadres i figures, feltrada per a fer nines, filada pels teles, la mitja o el ganxet etc.
Per això, a primària, els infants aprenen com s'ha aconseguit i d'on prové el material amb el que treballen d'una forma totalment vivencial. A les escoles Waldorf, tots els aprenentatges s'ofereixen als infants de manera viva perquè els arribin físicament, emocionalment i intel·lectualment. Una molt bona manera de potenciar l'entusiasme!
Pas a pas
Què difícil és no posar l'atenció únicament en la meta i disfrutar del camí...
En tots aquest anys de gestació del projecte he anat sentint i veient, que el meu objectiu vital no és tenir una meravellosa casa de sanació, una terra exhuberant, uns animals molt productius i un projecte holístic, respectuós amb la natura i on les relacions socials flueixin absolutament, perquè això seria caure en la exigència que m'ha fet tantes males passades. Visc tant diferent quan tinc un desig, imagino, defenso i construeixo el meu somni que quan aquest somni es torna una il·lusió, una fantasia tant irreal que esdevé innaccessible i que em fa viure en un constant "quan ho tingui, quan hi arribi..." que no em permet disfrutar del que tinc en cada moment!Read more