Cos Europeu de Solidaritat CES
Fa tot just una setmana acomiadàvem la Lara, l’Alina i el Davide, les tres joves que han passat amb nosaltres set mesos dins el programa del Cos Europeu de Solidaritat.
Ha estat una aventura tant per a elles com per a nosaltres, ja que era la seva primera experiència fora de casa i és el grup de voluntàries de llarga durada més joves que hem acollit fins el moment. Un repte que estem contentes d’haver viscut i que ha suposat una oportunitat per a totes d’aprendre a conviure, observar, escoltar, ser pacient, comunicar-se i posar-se al lloc de l’altre.
Conviure i treballar amb elles ens ha fet plantejar qüestions tant vitals com: què interessa als i les joves d’avui? Com ens hi podem apropar? Quines vies de comunicació estan acostumats a utilitzar? Com ha afectat el seu procés de socialització i la visió que tenen del món la pandèmia i el confinament? Quins reptes es trobaran en el futur degut a la crisis ecosocial, de recursos, climàtica, etc.? Quina consciència en tenen i com podem motivar-los a desenvolupar eines de resiliència i regeneració?
A través d’una formació sobre les bases de la permacultura i la seva vessant més pràctica en diferents aspectes de la vida (social, econòmica, hàbits de consum...), de l’experiència de viure en comunitat, de compartir espais i converses amb tot l’alumnat de les formacions que han tingut lloc aquest any a casa, de les hores de treball compartides i dels espais emocionals que hem tingut, han pogut empapar-se de tot allò que a Mas Les Vinyes valorem i portem anys treballant per aconseguir: cuidar la terra regenerant el sòl, tancant cicles i protegint i augmentant la biodiversitat; obtenir eines per canviar la mirada cap al sistema de producció alimentari donant valor a la sobirania alimentària; promoure la consciència crítica; capacitar les persones per a que puguin desenvolupar els seus propis projectes, etc.
És en aquest context en què aquest any ens vam proposar un programa d’aprenentatge, estudi i acció de millora dels sòls mitjançant una agricultura de captura de carboni i aigua. Així doncs, combinant una formació teòrica i pràctica de disseny en Permacultura, les joves voluntàries van dissenyar i posar en pràctica estratègies que permeten produir menjar al mateix temps que hidraten els sòls i eviten l'avançament de la desertització en algunes zones. Després d’un procés d’observació, anàlisi i disseny, van proposar introduir (i plantar amb les seves pròpies mans) espècies al bosc d’aliments tant interessants com l'Ugni Molinae, el Cytisus scoparius, la Malus domestica, la Coronilla Emerus i el Fraxinus
Ara, com en tot bon procés de disseny, ens queda mantenir el que aquestes joves valentes han aportat a la comunitat i evaluar l’experiència viscuda per poder implementar noves estratègies de cara al voluntariat del proper any.
Gràcies Lara, Alina i Davide per l’esforç, la valentia, la paciència i la confiança. See you soon!
El Cos Europeu de Solidaritat (CES) és un programa de voluntariat que ofereix projectes per joves a tota la Unió Europea. Les persones voluntàries treballen en organitzacions sense ànim de lucre com la Cooperativa Mas Les Vinyes. #CES #voluntariateuropeu
Voluntariat europeu
Aquest és el tercer any que acollim voluntariat a través del Cos Europeu de Solidaritat, un programa que ofereix a persones joves de la Unió Europea la possibilitat d'anar a ajudar a projectes relacionats amb el medi ambient, la salut, la cultura o la inclusió entre d'altres durant períodes que poden anar des dels dos mesos a l'any complet.
A Mas Les Vinyes vam acollir, el primer any a l'Anna de Dinamarca i a la Fàdime de Turquia; el segon any al Federico d'Itàlia i a la Sara, nascuda a Catalunya i aquesta setmana han arribat l'Aline i la Lara dues joves d'Alemanya i en Davide, un noi Italià.
Tot just comencen una aventura de set mesos fora de casa, en un entorn nou i acompanyats de persones que no coneixien fins fa pocs dies. Formaran part de la comunitat de Mas Les Vinyes i de la feina que des de la Cooperativa fem amb la terra, els animals i les persones a través de la Permacultura. Una experiència immersiva en una altra cultura que, a casa coincidim que ens hauria agradat molt poder fer als seus 20 anys.
És una gran experiència tant per elles com per nosaltres que, durant set mesos compartim el dia a dia de la granja, de la família i de l'entorn, ja que acaben formant part de les nostres xarxes del poble, del Lluçanès, de Permacultura i Economia Social i Solidària i trobant-se amb altres persones voluntaries a projectes de Catalunya. Des d'aquest dilluns la pissarra de tasques setmanals ha tornat a ser en anglès i, a més a més de la feina de la cooperativa, cada setmana els oferim una formació tant teòrica com pràctica de disseny en Permacultura.
Un bon intercanvi de cultures, visions, somnis i coneixements que ens permet viatjar una mica sense sortir de casa!
Veiem les orelles al llop
Fa 15 dies vaig escriure aquest article a la Rella i ara, després de totes les notícies dels últims dies sobre l'escassetat de materials, ja em sembla desfassat, potser ja li veiem les dents al llop? Us recomano mirar aquest video on l'Antonio Turiel ens explica perquè països com Àustria o Alemanya estan preparant a la població per a possibles talls als subministraments: "Habrá grandes apagones en España?"
Fa molts anys que científics i economistes ens alerten de l’esgotament de les matèries primeres que han fet possible el creixement desorbitat dels països mal anomenats “desenvolupats”. Aquesta font increïble d’energia, el petroli, que ha fet possible un creixement exponencial de les indústries i ens ha portat a normalitzar un mon globalitzat, ja fa anys que ha arribat a un punt sense retorn. Els pous s’estan esgotant i cada vegada és menys rentable extreure’n. Aquest fenòmen arrossega a totes les industries que depenen dels seus productes (gasolina o gas butà), però també de tots els seus derivats: teles sintètiques; plàstics; detergents, pintures i cosmètics; productes alimentaris com conservants o potenciadors del sabor; i el que més ràpidament patirem: la indústria dels fertilitzants químics, plaguicides, funguicides i herbicides. Hem creat una industria alimentaria enormament petrodepenent que ja està vivint les primeres conseqüències d’aquest esgotament. La major part dels nostres aliments depenen de productes químics i han necessitat enormes quantitats de petroli per a moure grans maquinàries i ser transportats a milers de quilòmetres. Les dues principals industries europees de fertilitzants (derivats del gas natural) han hagut de parar la seva producció per l’augment dels preus i aquestes parades tindran conseqüències directes en l’agricultura, la ramaderia, la industria cervesera i totes aquelles empreses que depenent directa o indirectament del gas natural.
Com afecta a les nostres butxaques? Augment dels preus de l’electricitat, el gas, els productes de neteja, la carn i els cereals industrials, els pelets i moltes matèries primeres de primera necessitat.
Cal tenir aquesta informació per a poder prendre decisions, a l’hora de consumir, que reforcin totes les alternatives a les indústries petrodepenents. Exigir que es deixin d’utilitzar productes químics per a produïr els nostres aliments ja no és només qüestió de salut o responsabilitat ecològica, aquesta manera de produïr està començant a ser física i econòmicament insostenible. Demanem productes d’agricultura ecològica i regenerativa, carn de proximitat de ramaderia extensiva, mètodes de calefacció amb llenya no transformada, productes de neteja i d’higiene no químics. Saber quines conseqüències té la nostra manera de menjar, moure’ns o escalfar-nos ja no té només a veure amb el canvi climàtic; comencem a adaptar la nostra vida a tot el que aquesta crisis ecosocial i econòmica ens està evocant perquè ja no cal obrir gaire els ulls per a veure les orelles al llop.
Quants quilos de plàstic comprem?
Què us fa pensar la imatge del article? Quin desastre, quina pena, s'haurien de prohibir els plàstics, s'ha de fer alguna cosa ja!
Cada segon es llencen més de 200 quilos de plàstic al mar i als oceans. Cada any el meditarrani rep 27 milions de tonelades de plàstic. El 70% va al fons marí i el 15% queda flotant. Cada día s'abandonen 30 milions d'ampolles i llaunes només a Espanya! La salut de la terra i de tots els éssers que hi vivim està tocada de mort.
Com pot ser, doncs, que la nostra ment no pugui relacionar aquestes imatges amb la fotografia de la nostra caixa de la compra setmanal?
Què vol dir comprar ecològic? El menjar ecològic s'ha posat de moda (és un primer pas) però únicament pensant en la salud individual de les persones consumidores.
Jo no vull prendre més insecticides, pesticides ni adobs químics perquè m'enmalalteixen.
Però aquesta producció a la que s'han apuntat ràpidament les grans superfícies, per un tema purament comercial, està ben allunyat de la consciència mediambiental. Un producte no pot ser ecològic si s'ha transportat de centenars de quilòmetres, s'ha expoliat la terra on s'ha produït o el seu consum produeix deixalles contaminants i resultat del petroli.
I desenganyem-nos, la responsabilitat no és de les grans productores de productes envasats, refrescos o llaunes, ni dels grans supermercats, ni dels polítics (tampoc en podem esperar gaire), ni tant sols dels poders de l'IBEX35.
El poder del mercat el tenim les consumidores. Una a una, casa a casa, dia a dia. Fem política des de que ens despertem i amb cada decisió de consum i d'hàbits que prenem durant el dia. No val excusar-se en el pensament de: "som tantes que la meva petita acció no té cap conseqüència global". Quan deixem de comprar productes envasats en plàstics i llaunes, es deixaran de produïr plàstics i llaunes. Quan comencem a demanar productes a granel a les petites botigues del barri, demanem ampolles reutilitzables, comprem raspalls de dents biodegradables i ens comprometem a no tornar a consumir productes envasats, veurem com els comerços de pobles i barris canvien les seves estanteries.
Els canvis MAI vénen de dalt i menys els canvis que poden afectar als més poderosos.
Comencem a mirar la nostra bossa de la compra amb perspectiva, tenint en compte què ha significat la seva producció, el seu transport i quin resultat (deixalles) tindrà el seu consum.
Decideix canviar els teus hàbits des d'avui i uneix-te al moviment Residu zero, Cero Residuo, NO WASTE.
Alimentació als hospitals
Avui escric per transmetre la meva sorpresa en veure la gran presència de sucres i làctics en la dieta de la planta de pneumologia d'un l'hospital infantil.
Read more
Les Vinyes a la taula d'experiències "Dona rural a la Catalunya Central"
El passat 21 de març vaig estar convidada a les jornades que, el Departament d'Agricultura va organitzar en motiu del Mercat del Ram de Vic i que duien per títol La Dona rural a la Catalunya Central 3.0.
En aquestes jornades vaig compartir, juntament amb quatre companyes, la meva experiència en la creació i gestió directa de la Cooperativa Les Vinyes. A més a més de presentar el nostre projecte i explicar breument què significa dissenyar una granja amb critèris de permacultura a les asistents (i a la consellera Meritxell Serret que hi va participar per vídeoconferència), vam poder compartir el nostre sentiment compartit sobre la necessitat de traslladar a tots els àmbits la visió empresarial i de vida de les dones.Read more
Rehabilitació de la teulada
La teulada avança a molt bon ritme!
Després de la parada nadalenca i per grips i virus diversos de l'equip, aquest gener vam tornar a posar-nos-hi amb la mitja teulada que faltava per refer del que serà la granja escola.
Vam començar amb un matí de feina compartida on algunes persones voluntàries ens van ajudar a baixar les teules i els rastrells vells. Aquella jornada la vam acabar amb un deliciós arròs fet a la cuina rocket amb tot el grup!
En aquest tram, i després d'haver baixat totes les bigues antigues, vam contractar un camió pluma perquè ens ajudés a pujar les grosses jàceres que van de columna a columna. Aquest és un dels moments en que està totalment justificat el consum de petroli! Era una feina inassumible per nosaltres i molt delicada per la vulnerabilitat dels pilars fets de pedra. Tot i que els vam assegurar amb fustes i serjants, un cop d'aquestes grosses bigues, podrien haver-les fet caure.
Avui hem acabat de col·locar totes les bigues, tant les noves que van a la zona de Granja Escola, com les velles que hem reciclat per l'altra zona. Per a poder reutilitzar les bigues antigues, vam triar les que estàven en millor estat, que fóssin de roure i que no haguéssin patit gaire contacte amb l'aigua. Les vam polir i algunes les vam tallar a la mida que ens convenia, i les vam tractar amb oli de llinaça aconseguint un resultat molt i molt bonic.
Ara mateix estem col·locant tota la fusta sobre la qual hi anirà l'aïllament de gutex (serradures de fusta premsades), la capa impermeable però transpirable (Tibek), la fusta laminada i les teules.
Seguim!
Resiliència i autoconstrucció com a formes d'empoderament
Si vols, pots
Cultiva els teus propis aliments.
Fer tot el cicle des de recollir les teves llavors, fer el planter, trasplantar-ho a l'hort, cuidar les plantes, recollir, menjar i conservar els teus aliments ajuda a connectar-te amb els ritmes de la natura i dóna un gran plaer després d'haver treballat la paciència i la observació.
Gestiona la teva salut.
Reutilitza i repara.
Construeix i reconstrueix.
Recupera una il·lusió.
Si vols, pots!
Participem a la trobada de comunitats catalanes
Aquest primer cap de setmana de setembre s'ha celebrat la segona trobada de comunitats de Catalunya i aquest any Les Vinyes hi hem pogut assistir!
La intenció d'aquesta trobada és posar en comú, discutir, aportar i reinventar tot de temes que estem vivint molta de gent des de les nostres cases i vides comunitàries, i sobretot, divertir-nos, riure i conèixer-nos. Vam tenir la oportunitat de fer una radiografia de les nostres comunitats fent-ne un mapa per a presentar-lo a les altres participants i vam xerrar de criança compartida, de models econòmics, de comunitats i transformació social, de treball personal i molts altres temes que tenim en comú. I vam dedicar tota una tarda a jugar, cantar, disfressar-nos i riure totes juntes!
Les comunitats que es van encarregar de l'organització no ho podrien haver fet millor.
Per la gent de Les Vinyes ha estat especialment enriquidor per molt motius.
Per començar, coincidia que era el nostre quart aniversari i era la primera vegada que marxàvem les nou persones del projecte a passar dues nits fora deixant la gestió de Les Vinyes en mans de les voluntaries que ens estan ajudant!
A més a més vam conèixer gent preciosa d'altres projectes i el infants de Les Vinyes van estar envoltats de persones grans i petites que estan vivint una realitat molt semblant a la nostra, que estan compromeses amb el respecte a les persones i a la terra, que pensen i cuiden molt com acompanyar, què menjar, la manera de consumir i de llegir el món que ens envolten. Realment ens vam sentir fent xarxa.
Però el que més ens va agradar va ser poder observar el nostre projecte des de lluny, amb la prespectiva que et dona parlar-ne amb altre gent, presentar les teves fortaleses i les teves dificultats. Vam poder posar consciencia de tot el que tenim i de com en som d'immensament afortunades d'estar creant una realitat basada en el respecte i l'ajuda comuna.
Ens sentim molt agraïdes per haver pogut viure aquesta experiència.
Com mitiguem el nostre impacte sobre la terra
Sentim moltes vegades dir que "per a lluitar contra el canvi climàtic fan falta grans cimeres internacionals" i que "fins que les grans empreses no canviin les seves polítiques no hi ha res a fer", vaja, que, en general, hi ha el sentiment que cada un de nosaltres tenim molt poc poder per a fer que les coses canviin.
Doncs a Les Vinyes no hi estem d'acord i ja fa temps que hem decidit fer-nos-en responsables i anar fent passos per a que les coses canviin. Creiem fermament que si cada un de nosaltres ens comprometem profundament amb la terra, tenim molt i molt a dir-hi. Els consumidors som els que finalment tenim el poder real de fer que polítics i empreses hagin de canviar, ni que sigui, perquè els toquem la butxaca així que, si canviem els nostres hàbits ells s'hauran d'adaptar a les demandes dels consumidors i dels votants.
Qualsevol decisió que prenem des de que ens despertem fins que anem a dormir (quins productes higiènics utilitzem; on, què i a qui li comprem; quina educació escollim per les nostres filles i fills; a qui li demanem que ens guardi i ens gestioni els diners; com ens movem; quins reidus generem i què en fem etc.) té una petjada al nostre entorn i per tant a la terra. El conjunt de totes aquestes petites decisions és la política real i a Les Vinyes estem compromesos amb la política del canvi des de la base i en el nostre dia a dia.
Què fem a Les Vinyes per a mitigar el nostre impacte sobre la terra i promoure aquest canvi?
- Cultivem i consumim les hortalisses, plantes silvestres, fruita, fruits secs, flors, plantes medicinals, mel, bolets que collim a la nostra finca.
- No comprem carn, ous ni llet que no hagin estat produïts a la nostra finca o coneguem els seus productors.
- Comprem els cereals ecològics, a granel i en sacs de 25 kg escollint el producte segons la proximitat d'on han estat produïts (tendint al km 0)
- No comprem productes que continguin oli de palma, yuca, sucre o soja exportada, responsables de la tala de les grans zones boscoses i salvàtiques del món.
- Intentem no consumir productes envasats en residus que no poguem gestionar o reutilitzar a la finca (les plantes de reciclatge no són una solució)
- Produïm molts dels productes de neteja, higiene personal i salut que consumim (pasta de dents, cremes hidratants, olis essencials, sabó per fregar etc.) i els que comprem (xampú, sabó per la roba i pel plats) són ecològics i biodegradables.
- Utilitzem wc secs gràcies als quals reduïm el consum d'aigua més de 30000 litres l'any, no contaminem l'aigua i, després d'un any de compostar els nostres residus sòlids, serveixen d'adob als arbres de la finca.
- L'aigua que utilitzem per a dutxar-nos, rentar la roba i els plats, la depurem a les basses de depuració amb plantes i posteriorment la reutilitzem per a regar l'hort i els fruiters.
- Treballem la terra i gestionem els boscos de manera que a la vegada els estiguem regenerant.
- Treballem la gestió de les necessitats i les emocions entre els adults i també amb els infants.
- No tenim televisió i ens limitem l'ús de les noves tecnologies per a poder estar més presents en l'educació dels nostres fills.
- Usem eines manuals que no consumeixin combustibles fòssils (cultiu de l'hort, calefacció de llenya, fresquera enlloc de nevera)
- Minimitzem els nostres desplaçaments en cotxe i el compartim sempre que és possible.
- Reciclem, sargim i transformem la roba per a no comprar-ne (és un immens excedent que té la nostra espècie)
- Ens impliquem activament en les polítiques locals i iniciatives socials de la nostra zona per a poder-hi incidir.
- Fem cursos i tallers per a conscienciar d'aquesta gran problemàtica i donar eines per a disminuïr la petjada.
Som molt conscients que tenim molt de camí per recórrer i sovint ens posem metes per aquells aspectes que encara volem millorar (deixar de dependre de la xarxa elèctrica, augmentar la producció agrícola, reduïr el consum de gasolina i de residus). No és una feina fàcil perquè tots som fills d'una generació la qual ha cregut en les comoditats com a necessitats bàsiques i fer aquests canvis està sent una feina personal important. Tot i així ens sentim molt feliços de apostant per aquest compromís amb el món en la que vivim. Volem deixar una terra més sana i fèrtil a les nostres filles i fills i, sobretot, volem transmetre'ls l'immens respecte que sentim per la terra que ens acull i ens permet la vida.