El galliner de dos patis
El galliner de dos patis és un dels elements amb més relacions i beneficis que tenim a Les Vinyes. Està format per un pati central, on les gallines poden estar permanentment, amb una malla enterrada per a major protecció nocturna i orientat al sud. A més, disposa de dos patis laterals, amb situacions i dimensions diferents, on les aus podran estar-hi fins a 6 mesos menjant el que hi ha. El pati d'hivern fa pendent per no entollar-se i té major exposició solar. En canvi, el pati d'estiu té un petit sortint d'aigua i on hi vam plantar 3 fruiters per a protegir les gallines dels depredadors aeris i del Sol. Aquest segon pati té també ombra permanent degut al canyissar que hi ha al sud i és més fresc perquè li és fàcil acumular l'aigua.
El funcionamient d'aquest galliner és senzill: les gallines disposen d'un espai central sempre obert, així com un dels dos laterals segons l'època de l'any. El menjar i l'aigua sempre són al pati central, però elles mengen herba i rastellen els patis d'estiu i hivern durant 6 mesos, abonant-lo i llaurant-lo per tal que sigui fàcil de sembrar un cop es tanqui. Durant els 6 mesos nosaltres simplement recollim les hortalisses un cop han crescut, no desherbem ni abonem ni usem cap additiu de cap mena. Un cop transcorregut el mig any, obrim el pati i les gallines mengen els excedents, així com totes les herbes i insectes que han anat apareixent. Durant aquest mateix temps, nosaltres estarem sembrant i recol·lectant l'altre pati, i així anirem fent alternativament: deixant la terra reposant i regenerant-se cíclicament.
La gravetat és un aliat
Un dels elements clau a considerar en el disseny del galliner és l'alçada i el que comporta la gravetat, ja que pot jugar a favor o en contra de la teva feina. La part nort del galliner està protegida per un mur de pedra d'uns 2 metres d'alt que al mateix temps també ajuda a la creixements dels presseguers degut a la protecció del fred i el vent. Tenim també un barril a la part superior del mur que l'omplim d'aigua un cop al mes i que té un tub fins a l'abeurador del galliner. Pensant en treballar menys, també podem obrir i tancar el galliner des de la part de dalt i sense tenir que baixar, mitjançant un simple mecanisme de cordes i un pal on es lliguen. Al mateix temps, sempre que els donem restes de menjar, de poda i fems dels estables, es fa des de dalt, caient al pati central, ja que és la zona on més aliment hi ha permanentment. Amb el temps i la feina de les gallines, les restes van baixant cap a la part sud del galliner i quan considerem que el material està llest (uns 2 o 3 mesos), el material està preparat per a començar un procés de compostatge habitual.
Necessitats del galliner
- Aigua
- Menjar
- Protecció davant depredadors
- Palla para als nius
- Terra de diatomeas per al control de paràsits
- Caixa de sorra
- Caixa de cendra
Beneficis del galliner
- Ous
- Carn
- Espai de sembra abonat i llaurat
- Aportem menjar sobrant de la casa i fems per a que comencin a trebalar-ho
- Compost pre-processat, junt a restes de menjar, fems i palla per als nius
- Hortalisses i fruites del pati tancat
- Control d'herbes indicadores
- Control de plagues
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" img_in_row="3" animation_effect="bounce" album_title="true" album_id="18"]
Fotografies del curs de permacultura
El passat mes d'abril vam organitzar un curs de permacultura a Les Vinyes i vam passar 2 dies i mig treballant i aprenent de valent. Avui us ensenyem algunes fotografies i si voleu venir al proper curs, recordeu que queden un parell de setmanes.
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="16"]
Començant l'any 2015
Ja farà gairebé dos mesos que vam tenir canvis importants a casa; en Jordi, la Laia, el Teo i l'Isona van deixar Les Vinyes uns dies després que el Miguel i la Julia decidissin entrar al projecte. Han estat mesos molt tristos on ens hem hagut de replantejar si el projecte havia de seguir i com fer-ho possible. Després de molt treball intern, vam decidir donar un nou impuls i tirar endavant. Com que tornar a posar esforços en preparar la casa per rebre gent i seguir amb el projecte dels espais exteriors significa molta feina, hem tornat a obrir la casa als woofers per a tenir una clara ajuda. Així que el primer voluntari que va arribar en aquest 2015 va ser en Dario, un noi italià que ens està donant un enorme cop de mà i fa poquet s'hi han afegit la Elodie de França i en Júlio de Xile!
Treballs a la Zona 0: feines a casa
Després d'un gran ensurt on se'ns va cremar un tub d'electricitat mentre dormíem, vam demanar ajuda als nostres amics Jordi i Ester i vam prioritzar acabar la instal·lació elèctrica nova que ja havíem començat abans de Nadal. És ben sabut que a les masies tot es pot complicar de manera insospitada, i el que pot semblar una tasca relativament fàcil com passar un tub d'un pis a un altre, en el nostre cas va implicar atravessar una pared de pedra que ens va costar més de 4 hores. Bé, ara només ens falta el quadre elèctric general, que esperem poder acabar-lo ben aviat...
Veient la nostra necessitat de tenir voluntaris però també mantenir part de la nostra intimitat, hem arreglat un espai per acollir-los amb la mínima inversió. Vam reutilitzar una estufa de llenya, vam aïllar el sostre amb fibra de fusta que ens havia sobrat i llana de les nostres ovelles, hem rejuntat alguns forats amb cal i hem posat una porta nova. Amb teles al sostre, un parell de sofàs amb palets i uns antics matalassos, estem prou contents del resultat aconseguit.
Ja sabeu que vam construir un lavabo sec, doncs el Miguel us en va fer un bon escrit.
Per acabar de parlar de la casa, expliquem que seguim repicant la façana per tal de poder treure, algun dia, l'andami que ocupa la façana principal. Queden setmanes de feina, així que fem feina cada setmana per no desgastar-nos excessivament...
Zona 1: apropant l'hort a casa
A permacultura es coneix la zona 1 com a la zona que envolta inmediatament la casa, on es produeix de manera intensiva i on són els elements que requereixen més atenció. Teníem la idea d'apropar l'hort a la casa, de manera que hem iniciat la construcció de bancals tipus "lasanya" i que a més ens redirigeixen l'aigua i eviten l'erosió de la zona 1. Són bancals que tenen diferents profunditats per tal de crear diferents ambients adients segons el tipus d'hortalissa o aromàtica.
[gallery_bank type="images" format="thumbnail" title="true" desc="true" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="14"]
Una de les feines que es repeteixen cada temporada és la preparació de la pila de compost. Aquesta vegada hem utilitzat fem de cavall, d'ovella, gallinassa i restes de poda, d'hort i de menjar. Després de fer una bona pila i aprofitar per netejar les quadres a fons, vam posar-hi els preparats biodinàmics i ara toca esperar 6 mesos com a mínim abans de fer-lo servir.
Una altra de les feines que ens ha ocupat part del temps és la talla de canyes. Cal anar tallant el canyissar de tant en tant per tal de que creixi sa. Per això l'hem estat tallant i hem aconseguit material per practicar algunes tècniques de bioconstrucció. Les estem pelant i serviran per fer alguns murs amb fang, però mentrestant hem fet una petita valla que separa la zona d'hivernacle amb el viver de fruiters.
Zona 2: El bosc d'aliments
El bosc d'aliments a l'hivern també requereix molta atenció. És època de poda, temps de rotació d'animals i de tasques que a primavera i estiu no es podran fer. Vam seguir fent acolxats en diversos fruiters, vam podar i vam plantar algunes varietats noves com un festuc salvatge. Un altre element que hem estat treballant és la construcció d'un para-vent vegetal amb 3 estrats: arbres, arbustos i aromàtiques. Hem començat transplantant els petits lledoners i avellaners que estaven repartits per la finca de manera natural i situant-los com a protecció pel vent al bosc d'aliments. Com que molts d'ells no sobreviuran, hem fet un marc de plantació de només 3 metres, amb la intenció d'aclarir quan sigui el moment.
Zona 4: aprofitant el bosc
Al bosc també ens hi hem apropat pensant en el futur i la possibilitat de tenir porc d'autoconsum en extensiu. Intentem potenciar les alzines i roures i hem escollit la majoria de pins com a arbres per ser tallats en els propers mesos. El permís està demanat al Departament, els tallarem quan tinguem el permís ben aviat...
Precisament al Lluçanès hi ha l'iniciativa de crear els boscos de pastura, un acord entre propietaris i ramaders per tal de que els primers es comprometin a acollir als ramats durant un mínim de 5 anys a canvi de tenir el bosc el més nét possible. Nosaltres ja ens hi hem apuntat, tot i que encara dubtem si serà amb un ramat futur o el d'algú altre... Per cert, estem buscant persones que vulguin portar un petit ramat d'ovelles i cabres o vaques a Les Vinyes; així que si feu córrer la veu, potser en sortirà quelcom de bo!
I per acabar...
Per acabar només falta acomiadar-nos fins al proper article que, esperem, sigui molt més aviat que l'última vegada. Recordeu que ja tenim els cursos de primavera publicats i que assistint-hi també doneu un cop de mà a que aquest projecte sigui realitat.
El Lavabo Sec
Os presentamos el váter seco que llevamos utilizando las últimas semanas. Lo hemos realizado motivados por la llegada de nuestro magnífico wwoofer italiano Dario y por la necesidad de dar un respiro y no colmatar nuestro filtro verde provisional durante los meses de más frío, ya que En invierno con el descenso de las temperaturas la descomposición microbiana disminuye.
Para su construcción aprovechamos un mueble viejo que encontramos abandonado y compramos la tapa de madera y unos cuantos cubos de plástico con tapa.
Como podéis ver en la foto junto al váter seco hicimos otro hueco para un cubo donde guardamos el serrín que usamos para cubrir las heces.
Para quién no esté familiarizado con el concepto del váter seco, consiste en lo siguiente: es una taza de váter en la que en lugar de evacuar el producto final de nuestra digestión con agua, está se deposita en una pila de compost o en un cubo como es nuestro caso y se cubre con serrín, evitando así los posibles olores. Una vez que el cubo está lleno se lleva a una pila de compost especial que construimos y se cubre con paja.
Nuestras sensaciones después de usarlo durante las últimas semanas son que la experiencia es la misma que en el retrete convencional, se hace raro no tirar de la cadena, no hemos tenido problemas de olor y de algún modo es gratificante pensar que cada vez que vamos al baño estamos contribuyendo a obtener compost y no estamos ensuciando ni malgastando un valioso recurso como es el agua potable.
En el futuro estamos planeando finalizar la construcción de un váter seco en el que no haya que utilizar cubo, sino que todo se recoja en una cámara inferior de compostaje y mucho más a largo plazo cuando el dinero no sea un limitante tenemos planeado construir unas lagunas de fitodepuración al norte de la casa. De ese modo estaríamos siguiendo el principio de permacultura una función cubierta por muchos elementos diversos.
Criador de mosca negre soldat
Un dels desafiaments més grans que ens espera serà la producció de proteïna en el futur. A excepció dels ruminants, la resta d'animals de granja necessita ingerir proteïna per a crèixer. Al llarg de la història, el ser humà ha utilitzat lleguminoses per a la producció de carn, però amb l'actual ritme elevat de consum animal, la soja s'ha afiançat com la font més comeguda i més utilitzada. La soja es produeix majoritàriament a Brasil, Argentina i Estats Units i, sense entrar en debats, són països on els transgènics estan permesos.
Europa és un continent amb una enorme dependència energètica i la producció de soja aquí és inviable a mitja-gran escala. Per tot això, cal mirar altres solucions per a proporcionar proteïna als animals, motiu pel que us volem presentar un insecte molt fàcil de reproduir i que pot ajudar-nos en la producció de pollastres, gallines i ous.
La mosca soldat negre és un dípter braquícer de la família Stratiomyidae que no té peces bucals. És només durant la seva fase larvaria que es pot alimentar, devorant la matèria ràpidament. Aquest especial insecte necessita una temperatura d'entre 20 i 30 graus per a desenvoluparse adequadament.
A casa hem construït un criador de mosca soldat negre amb materials que ja teníem i gràcies a la col·laboració d'en Miguel, us l'ensenyem en aquest video.
Refexions post Bosc d'aliments
Avui ja som dimarts, dos dies de repòs després del curs em permeten sentir la petjada que em deixa aquesta vivència que ha estat un regal.
Hem fet un bon treball en equip, en Carles (docent) i la Glòria (suport incondicional) arribaren el dijous per preparar el terreny, el curs , els espais i les dinàmiques. Rebre'ls va ser fàcil, harmònic i plaent. En poques hores havíem après , els de casa i en Miguel i la Júlia (els woofers actuals) a usar la motosserra correctament, viure la dansa, escoltar-nos el cos, i la paraula bosc ressonava a totes les converses.
En Carles sent passió pels boscos i la transmet amb una intensitat natural que et contagia sense adonar-te’n. Divendres vam treballar de valent per tenir el curs a punt, i dissabte ben d’hora arribaren els participants. El grup nombrós es va unir amb força i rapidesa i a partir d’aquell instant tot va anar passant, les ganes d’aprendre encaixaven perfectament amb la voluntat d’ensenyar, difondre i compartir.
Realment em quedo amb la certesa que els boscos d’aliments són i seran un concepte a tenir present, una manera de conviure amb la natura sàvia que ha creat un ecosistema intel·ligent i perfecte el qual és meravellosament autosuficient i productiu. Em plantejo ara, després de la nova mirada que m’ha ofert l’assistència a aquest curs , en quin moment l’home va decidir que podia arrasar amb tota la cobertura natural del sòl i convertir-la amb camps de monocultiu, afavorint la dependència de nutrients de la terra i encaminant-la a la desertització.
Per això els boscos d’aliments em semblen la manera, el camí, el futur. Observant el de casa, em permeto el luxe d’escoltar el bosc, atendre’l, i posar en equilibri les meves demandes amb les seves per aconseguir la sinèrgia entre els dos i arribar a rebre i donar el millor de cadascú. Així doncs me’n adono que acollir un bosc d’aliments a casa, es molt més que plantar llavors, arbustos i arbres. És, entre d’altres coses, tornar a la terra tot allò que prens, i per tant ser just, generós i respectuós.
Ara toca treballar: plantar una barrera vegetal que cobreixi els diferents estrats que freni els vents i protegeixi el bosc, reforçar amb flora que aporti nutrients els arbres més demandants , encoixinar el que plantem per evitar el creixement d'herbes al volant i donar ventage al recent plantat en el seu creixement, aplicar caldo d'ortiga quan veiem que hi ha manca de nitrògen o suc de consolda a falta de nutrients en general.... i moltes altres coses que hem aprés i que anirem practicant.
Per últim dir-vos que tot el curs va ser gravat per ser difós, i que estem treballant en l’edició d’un video que penjarem properament a la pàgina de les Vinyes.
Només puc sentir un enorme agraïment per ser on som, fent el que fem. Gràcies.
3 dies de feina en 3 minuts
Avui us ensenyem un vídeo que resumeix 3 dies de feina a Les Vinyes preparant els cultius d'hivern en tan sols 3 minuts. Us ensenyem les feines al bancal de ferradura, a l'exterior de l'hivernacle, a l'hivernacle fent llavors i preparant la terra per als propers cultius.
I tal dia va fer un any
El passat dissabte tretze de setembre vam celebrar el primer aniversari de Les Vinyes. Prop de 100 persones van passar per casa per compartir aquesta celebració tan especial per nosaltres. Amistats i família van començar a arribar a les 11 del matí, moment en que vam fer una visita guiada per la finca i després vam projectar un vídeo que aquí podeu veure. Després, el gran dinar de paella i a la tarda excursió boletaire. La festa va acabar amb un sopar amb bolets acabats de collir... Un dia memorable pels habitants de Les Vinyes que esperem repetir l'any vinent.
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="true" responsive="true" animation_effect="fadeIn" album_title="false" album_id="13"]
Conquerint nous espais
En els últims dies hem reunit el valor necessari per afrontar la neteja i adequació de nous espais de la masía. Per una banda teníem dues sales a planta baixa on hi ha l'antic forn de llenya; espais sense llum i molt bruts que ens han descobert un terra de roca mare.
D'altra banda, ens hem dedicat a sanejar i netejar les quadres que hi ha al pati interior de Les Vinyes.
Sabem que mantenir una masía és una feina de tota la vida, que mai no s'acaba. Però poder anar conquerint espais és un gran goig a compartir.
Vídeo de l'hort de permacultura
Aquests dies hem estat gravant un vídeo de les plantes i flors de l'hort que volem compartir. Aquí veureu la sanitat de les plantes, tot i haver-se regat només dos cops des que es va plantar l'hort del desembre i sense haver aplicat cap tractament fungicida o insecticida. Si ho voleu veure en directe, recordeu que aquest proper dissabte tenim dia de portes obertes. Si voleu venir a voltar pel Lluçanès, ja sabeu on trobar-nos.