Reprenent les tasques després del PDC
El curs de permacultura que vam fer del 2 al 23 de juliol va ser un gran èxit, amb més inscrits dels que esperàvem i una energia grupal molt potent que va durar les 3 setmanes. Quan vam plantejar-nos organitzar un PDC teníem clar que volíem compartir la nostra manera de viure la permacultura en el dia a dia i d'oferir coneixements especialitzats i contrastats en diferents disciplines: agricultura regenerativa, horta intensiva, bioconstrucció, resolució de conflictes, fisiologia vegetal, apicultura, maneig holístic, estufes i cuines de massa tèrmica, etc. Conseqüentment, vam buscar persones formadores amb coneixements profunds i una llarga trajectòria, dins de cada temàtica i el resultat no va poder ser millor.
Un cop acabat el curs, i havent fet la corresponent celebració, ens hem adonat de la quantitat d'energia que havíem de recuperar. Així que un cop detectada la necessitat, vam decidir afrontar l'estiu amb la màxima calma possible i hem prioritzat la cohesió del grup. Hem anul·lat jornades de portes obertes, hem postposat els voluntariats i ens hem dedicat a viure el dia a dia treballant en la bioconstrucció, l'hort, els fruiters, etc.
L'hort a mitjans d'agost és una de les feines més agraïdes i que requereixen major voluntat, doncs cal anar recollint els fruits de tot el sembrat i aprendre a transformar-ho i emmagatzemar-ho per a les èpoques de més escassetat. A més, és indispensable valorar l'any "natural" i dissenyar les rotacions per als propers anys i fer la plantació d'hivern. Així doncs, amb aquesta forta calor hem rectificat bancals i hem fet crèixer l'hort per posar-hi noves planxes de cultiu.
La llenya és una de les altres feines en les que cal tenir perseverància. La major part de la fusta que cremarem aquest any són les parts dels arbres tallats per fer les vigues de la bioconstrucció. Vam deixar assecant al bosc els culs de més de 25 centímetres i les parts superiors dels arbres i ara és moment de pujar la fusta i estellar-la a la mida de la caldera.
Aquest mes també hem estat recollint part de la fruita del bosc d'aliments i gaudint-la per primera vegada... quines ganes de veure passar els anys i poder-ne disposar de més!
Segona fase de la construcció de la depuradora
Durant unes setmanes hem estat treballant en la depuradora d'aigües. És un procés lent que a poc a poc va veient la llum, de molta feina física i molta feina de paciència i cura. Us ensenyem mitjançant fotos el procés de la depuradora natural d'aiguües amb plantes:
El primer va ser buscar dipòsits d'aigua de segona mà que no tinguin químics. El primer és per fer la separació de sòlids (majoritàriament defecacions) i obtenir metà, i el segon per a separar olis, pel que la disposició dels tubs interns és diferent.
El Nael es va oferir per entrar dins els dipòsits i poder segellar les juntes dels tubs. Un cop posats a lloc, els dipòsits han d'anar precedits d'una arqueta sifònica.
Un cop fet això, calia posar les lones per a impermeabilitzar la bassa. Aquestes lones són de EPDM, un material impermeabilitzant i que ha de venir d'una sola peça per cada bassa. Un cop encarregades, imagineu-vos la nostra cara al veure arribar el camió i que el conductor ens digués que algunes passaven dels 300 quilos de pes.
Tot i que cal posar un geotèxtil sota el EPDM per a protegir la lona, inicialment es posa la lona i després es va destapant a zones per tal que no es mogui el geotèxtil.
Ara toca posar el geotèxtil.
I després... a buscar còdols per tota la finca per omplir les basses! Cal a dir que a les basses no posarem substrat per a les plantes, ja que volem que es sostinguin amb els còdols i siguin els microorganismes i la simbiosi amb les plantes els encarregats de fer nius de bactèries per a consumir els nutrients que porta l'aigua i així poder netejar-la.
I mentre anem posant còdols, la primera bassa comença a omplir-se...
Anem treballant ja en la segona bassa, una de major profunditat però menor llargada. Aquí hi posarem plantes més superficials i que no tinguin arrels tan profundes.
Per fer la tercera bassa ja hem necessitat demanar molta més ajuda. Aquesta lona ja superava els 200 quilos, doncs la bassa fa 7,5m x 15m de llarg. El primer és rascletar l'interior i treure'n pedres o arrels que pugin malmetre-la.
També abans de posar la lona vam preferir moure un arbre perquè les seves arrels no la trenquéssin a la llarga.
I ara si, a fer força toca!
I després el geotèxtil de nou.
Ara sí, vista de les tres primeres basses amb geotèxtil i EPDM.
I per acabar, hem anat a buscar les plantes aquàtiques, posant especial èmfasi que no fossin invasores i autòctones:
Propers passos
Per acabar el sistema de depuració, el següent és posar la lona EPDM i el geotèxtil de la quarta bassa i omplir les basses amb còdols que ja estan encarregats. Finalment hi posarem les plantes aquàtiques (esperarem a que passi el fred!)...
No cal oblidar un sistema de seguretat per si desborda la depuradora, pel que caldrà continuar unes rases d'infiltració per a fruiters propers i així aprofitar l'aigua sobrant.
Depuració d'aigües grises i negres amb plantes
Durant dècades els habitants de Les Vinyes han abocat les seves aigües grises (cuina, rentadores, dutxes, etc) i negres (deposicions humanes) directament darrere de la casa. Les aigües grises no són tan perjudicials si utilitzem sabons ecològics i biodegradables, però quan hi ha tanta materia orgànica humana en descomposició, poden aparèixer problemes de salubritat. Teníem en ment poder tancar el cicle de l'aigua de xarxa i recuperar aqust recurs que ens arriba per donar-li més usos, motiu pel qual fa més d'un any que utilitzem lavabos secs per a fer una separació dels residus sòlids (i a més en fem compost!).
Dimensionament i utilitats
La nostra depuradora natural està dimensionada pensant en els habitants que volem arribar a ser a Les Vinyes i les persones que vénen a les formacions, especialment a primavera i estiu, moments on l'activitat biològica és superior i la depuradora admet més matèria a depurar. Des del moment en que l'aigua entra al sistema fins a que en surt, passen un mínim de 90 dies, temps suficient per convertir l'aigua bruta en aigua disponible per a reg i tenint en compte que hi ha una gran separació de sòlids (tot i que puntualment pot ser que entrin deposicions al sistema).
Per tant, la depuradora té les següents funcions:
- Depurar l'aigua
- Deixar d'embrutar el camp amb evacuació directa
- Eliminar les olors a l'estiu
- Obtenir aigua per al reg
- Crear una zona de llacunatge amb un microclima per a certes plantes
- Disposar de zones humides per a la vida salvatge
- Fer una zona per a l'oci i formació
- Talla-focs en el sector de més probabilitat d'incendi
- Disposar de matèria orgànica per al compostatge
- Viver de plantes aquàtiques
I cria de peixos?
Intentant trobar més funcions per a una inversió tan elevada, ens venien sovint al cap unes paraules de la Julia Berg, una amiga que es dedica a l'estudi de fons marins i que viu a l'Illa de Pasqua. Parlava del futur dels sistemes aquàtics i la dificultat a la llarga de trobar peix alimentat de manera natural. Així que des de la teoria, hem dimensionat i preparat el sistema per a disposar d'una última bassa amb peixos per al nostre consum. Fins d'aquí un temps no sabrem si la teoria és factible i l'aigua és prou bona, de manera que caldrà anar control·lant la qualitat de l'aigua. Ja us anirem explicant...
Situació de la depuradora
La zona escollida per a fer una depuradora és important: necessita Sol per als processos biològics però cal vigilar amb l'evaporació excessiva. No s'ha d'omplir de matèria orgànica adicional provinent de l'aigua de la pluja i tampoc amb les fulles dels arbres del voltant.
Els baixants de la casa estaven a Nord, de manera que la bassa ja tenia una direcció pre-assignada. Aquesta zona és la més propera al bosc i amb el pi existent, és el sector amb més perill d'incendi. Per tant, disposar de més de 300,000 litres ens pot ajudar en cas de foc.
La depuradora està en una zona 3 propera a la casa, on hi ha les plantacions de fruita de tardor i hivern i on podem veure el seu estat quan anem al pàrquing gairebé cada dia. Així ens és fàcil detectar qualsevol fuga, pèrdua o olor que indiqui possibles problemes. Si la tinguéssim més allunyada de la casa ens afegiria una feina adicional d'anar-la a veure setmanalment, i la nostra intenció és sempre reduir l'energia i la càrrega de feina.
Funcionament de la depuradora natural
El sistema compta amb els següents elements:
- Arqueta sifònica per evitar olors i retenir els sòlids
- Separador de sòlids on les diposicions es degraden i l'aigua marxa per rebossament
- Separador de greixos per eliminar-los del sistema
- Bassa 1 de 7,56 m3 per a transformar els residus més grans i pesants
- Bassa 2 de 7,5 m3 amb plantes més submergides per transformar altres residus
- Bassa 3 de 56 m3 per arribar a degradar tota la matèria orgànica i generar un sistema en equilibri per al medi tròfic i cultiu segur de peixos a l'últim estany
- Bassa 4 de 300 m3 per a emmagatzemar aigua de reg i cultiu de peixos
Comencem la construcció
Si mirem les fotografies, és evident que l'ecosistema s'ha degradat ràpidament. Tot i això, podrem fer una comparativa més justa els propers anys, on els arbres, arbusts i herbàcees substitutoris agafin el seu espai.
Seguint el procés
Aquestes properes setmanes ens toca impermeabilitzar les basses. No tenim una terra especialment argilosa, pel que la impermeabilització es farà amb lones epdm, i després posarem graves, còdols i plantes aquàtiques.
Seguirem informant!
Setmana de vent i saba nova
El vent ha bufat amb força aquests dies, amb una intensitat que no coneixíem i posant a prova les estructures més rígides i poc resilients. L'hivernacle, construït el primer any amb fustes reciclades, n'ha estat la principal víctima.
A conseqüència del fort vent la terra s'ha assecat més que en tots aquests mesos de sequera (i sembla que segueixen...) i ha tocat fer un reg a les plantes que més ho necessitaven. També va caure un dels baixants d'aigua del teulat nord i ens hem enfilat a arreglar-lo i fixar-lo millor. No és una zona fàcil perquè és força alta i el terra està inclinat, però l'Ariadna s'ha animat a recol·locar el baixant.
Feia temps que volíem millorar el sostre del galliner temporal, i aquesta setmana hem aprofitat canyes i palla per fer un segon sostre que protegeixi el plàstic impermeabilitzant. Tenim en ment millorar el galliner i poder solventar errors del passat, però tot arribarà.
I la saba nova?
Aquesta setmana ha vingut la Laura a ajudar-nos a la finca i la veritat és que n'estem molt agraïts. Tenir voluntaris ens dóna molta força i ànims i quan la convivència funciona, tot és més fàcil.
Una de les feines que teníem pensades era acabar el gremi de nogueres de la setmana passada i seguir intensificant les zones més properes de la casa. L'hivern és una bona època per a plantar arbres fruiters, ja que els pots comprar a arrel nua (són més barats) i no pateixen tant el canvi degut a que ja no tenen fulles.
Per això, vam anar a Ecoaura -un viver que recupera antigues varietats catalanes de fruiters- i en vam comprar uns 30. El fet de poder dedicar temps a l'observació ens ha permès que durant 2 anys veiéssim quins fruiters s'han adaptat millor a la nostra zona i clima i aquest any n'hem comprat més dels que han funcionat millor. No és fàcil tenir paciència, però quan les coses es fan a poc a poc, hi ha espai per a l'observació.
De moment els nous arbres han anat a poblar la zona infantil, l'hort i la producció de fruita de nord.
Els arbres fruiters de la finca estan situats segons temps de collita, per tal de minimitzar l'energia a dedicar-los. La zona de fruita d'hivern està en un camp amb força hores de Sol, però situat al nord de la casa. Allà ja hi teníem diverses classes de fruita de fa dos anys i han estat els arbres que més han patit la fauna salvatge. Per aquí ronden ratolins i conills que rosseguen els troncs a l'hivern, senglars que aixequen els peus i cabirols que pincen els arbres per la part superior. La primera protecció que vam instal·lar fa uns mesos va ser un filat elèctric (però no connectat) i ara hem afegit uns tubs negres que vam trobar abandonats i uns protectors antics que teníem a casa. Els animals, si volen, entraran i poc hi tindrem a fer, però esperem que desisteixin amb aquests entrebancs. A continuació us ensenyem el procés dels nous arbres, fent la paral·lela a la línia clau que ja teníem.
El plànol final de les varietats existents en el camp.
Setmana social de poda, gremis i hort
Aquesta segona setmana de l'any ha estat un període de molta força social. En Joan, la Marguerite i les seves dues filles de Can La Haut han vingut a passar uns dies a casa. Viuen a França, al sud de Toulouse i van iniciar un projecte d'horta permacultural i autosuficiència ara farà 3 anys. Van començar sense casa, ni aigua ni electricitat i a poc a poc s'han anat fent la seva llar amb materials naturals, han començat a tenir electricitat i, sobretot, han creat una horta realment productiva i regenerativa. Durant aquests dies compartits hem tingut l'oportunitat d'aprendre molt i posar energies en poder formar sinergies entre tots dos projectes de cara al futur. Ens han ajudat moltíssim en les nostres tasques diaries i hem parlat de mètodes de poda, de cultiu, successions, observacions de la natura, hem intercanviat llavors, etc.
En segon lloc, dissabte passat vam tenir jornada de portes obertes i més gent va apropar-se al projecte a conèixer'ns. Per primera vegada vam convidar a portar un plat a compartir i dinar tots plegats a la finca, i l'experiència ha estat molt gratificant.
Per acabar, comentar la GRAN jornada que vam gaudir plegats el diumenge. Amics i amigues del món de la permacultura es van apropar a casa i sota les instruccions del Toni, vam podar l'alzina més antiga i propera a la casa, que de fa uns anys tenia parts seques que anaven caient.
En Toni ens va parlar d'una altra manera de podar, sense motoserres i escalant l'arbre amb cordes, a poc a poc i enfilant-nos amb respecte. Després de dinar, converses agradables amb els escaladors i escaladores; Laura i Sabina de Permacultura Barcelona, el Toni (col·laborador en tot!) i nosaltres. A l'acabar la jornada, el Toni va fer la donació de l'equip d'escalada d'arbres al projecte i n'estem molt agraïts.
Fent un gremi amb nogueres
En un dels camps que vam aplicar disseny keyline a la Zona 3 fa temps que hi teníem pensat fer una producció a llarg termini de nous i altres fruits. La Noguera és un arbre que crea juglona, una substància que inhibeix el creixement de la majoria d'espècies, però tolerada per altres. Per això, l'any passat ja vam germinar els nostres arbres que aquest any hem plantat per tal de fer una correcta associació d'arbres.
Tenint la noguera com a element central, als seus dos costats hi hem plantat saüc, un arbre que ens donarà fruits, material per a mulch, flors melíferes, refugi als ocells i detecció de certes plagues. Al costat del saüc hem plantat avellaners, un arbust que també tolera la julgona i que ens proporciona material de construcció i fruits molt apreciats. Al costat dels avellaners hem decidit provar de plantar-hi l'olivera russa. És un arbust que fixa nitrògen (amb el propòsit d'afavorir l'avellaner), que dóna fruits comestibles i que, sobretot, pot suportar -20ºC i la sequera amb facilitat. Al costat de l'olivera russa ja hi podem plantar algun altre fruiter perquè la juglona no tindrà efecte i podrà nutrir-se dels beneficis del nitrògen adicional generat.
A la primavera tots aquests fruiters estaran més ben acompanyats amb consoldes, flors, etc.
I altres detalls
També comentem que aquesta setmana hem hagut de reparar la bassa de peixos que tenim a l'espiral d'aromàtiques perquè s'havia foradat. Hem usat un pegat per arreglar la pèrdua i l'hem tornat a posar a lloc.
Bigues i escales per començar l'any
Per compensar els copiosos àpats familiars nadalencs, aquest 2016 hem començat a treballar amb força energia física. A vegades la lluna és la que marca el calendari i com que aquests eren dies idonis per tallar arbres per a construcció -primera lluna minvant de l'any-, hem seguit amb el nostre disseny del bosc. Amb el pas dels anys volem fer minvar la presència de pins a les zones més properes de la casa per tal d'evitar incendis, perquè alzines i roures puguin créixer amb més força, llum i nutrients i poder potenciar una devesa per a porcs. A més, i tal i com diu l'Associació de Propietaris Forestals, els pins estan patint el canvi climàtic al Lluçanès i estan en retrocés mentre la processionària accelera el procés, així que prioritzar la seva tala per davant d'alzines i roures, sembla una bona decisió.
Aquesta primera setmana de gener també hem posat energia en un espai exterior pensat per als infants. Volíem limitar la zona de jocs per tal de donar més seguretat als més petits, i hem aprofitat l'acció per a frenar l'erosió del terreny i incrementar l'efecte de marge per a posar-hi nous cultius. Les escales que hem fet han estat pensades per a poder ser utilitzades també pels ponis i ovelles, així que la distància entre esglaons és poc usual.
Altres tasques que hem anat acabant han estat la instal·lació d'un abeurador a l'estable, una aixeta a la zona de "Creació de fertilitat" i hem repassat el reg del bosc d'aliments.
Per acabar, afegir una modificació sobre el galliner de dos patis. Si bé l'any passat vam decidir deixar entrar les gallines 6 mesos a cada pati, ara hem començat a fer una prova de canviar-les cada 3 mesos però només unes hores cada dia, per tal d'incrementar la creació de sól.
Si voleu veure tots aquest canvis, ens veiem dissabte!
Acabant l'any 2015
D'aquí a pocs dies acabem l'any 2015, un any d'incerteses, pors i replentejaments a Les Vinyes. Han estat 12 mesos on hem viscut molts moments tristos i tensos, on teníem dubtes i poques forces per tirar endavant, els 365 dies han desfilat amb parsimònia, molt més lentament del que estem acostumats. Però tot just aquesta setmana hem pogut resoldre la nostra vinculació i compromís amb la masia i el projecte, i ens fa obrir una nova etapa amb esperança i agraïment.
L'hivern ens ofereix menys hores de Sol i més temps de recés, moments que podem aprofitar per a veure si estem en el camí que volem. I nosaltres tenim moltes ganes d'aprofundir les nostres arrels en aquestes terres, de veure el pas dels anys i sentint-nos partíceps de la vida que ens envolta. Les Vinyes és un projecte pensat per més persones dels que som, i ara mateix se'ns fa gran i sabem que necessitem i volem més mans. Però cal anar pas a pas, el ritme el marca el temps, no el pensament.
Així que passarem unes festes tranquil·les amb família i amistats, agraïnt tot el suport rebut i el pas de totes les persones des que va començar el projecte. L'hivern és temps d'agafar aire i forces, inspirar tal i com ho fa la terra durant aquests mesos. A la primavera tot tornarà a brotar, serà moment d'expulsar l'aire.
Horta i animals a juny de 2015
Aquest juny ha sigut una explosió d'aigua i Sol que ja accelerat les collites i la vida. Després d'un mes de maig en el que gairebé esgotem les aigües pluvials, ara tornem a tenir el dipòsit ple i afrontem l'estiu amb una altra mirada. Us ensenyem algunes fotografies i si voleu venir a veure'ns, tenim jornada de portes obertes el proper 4 de juliol.
Us ensenyem la construcció d'unes dutxes a l'aire lliure amb vistes a Montserrat, La Mola ui el Montseny.
Fotografies del curs de permacultura de maig
Ara farà una setmana que vam començar un segon curs d'introducció pràctica a la permacultura a Les Vinyes. Aquest grup va ser l'encarregat de tenir una pràctica final força dinàmica: consistia a dissenyar un jardí dels sentits en un espai d'uns 4x3 m2 amb la màxima varietat de plantes i associacions propícies, calculant la màxima superfície i captació solar. El resultat el veurem en unes setmanes...
[gallery_bank type="images" format="masonry" title="true" desc="false" responsive="true" animation_effect="bounce" album_title="false" album_id="19"]
Plantant cereals sense llaurar
Una de les premises més importants en l'agricultura regenerativa o permacultura és cuidar el sòl. I a Les Vinyes disposem d'un camp d'una hectàrea i mitja que fins fa dos anys havia estat utilitzat com a camp de pastura i de ferratge. Quan vam entrar a la finca, vam proposar-nos recuperar el camp (ja que té força pendent i una situació complicada) d'una manera lenta però respectuosa mitjançant adobs verds i el no llaurar la terra.
A l'octubre de l'any passat vam plantar erb (vicia ervilia) gràcies al tractor d'un veí, i amb aquest adob verd hem fixat nitrògen al sòl mitjançant els microorganismes que col·laboren amb aquest tipus de plantes. Ara, a finals de maig, hem plantat fajol (blat sarraí) a mà, sense tallar l'erb de manera que li serveixi com a encoixinat (mulching) durant el seu creixement, i que la seva llavor torni a crèixer l'octubre de l'any vinent.
Esperem que l'experiment tingui èxit i que poguem collir força fajol!