Vídeo resum del curs de permacultura intensiva
Compartim el vídeo que l'amic Javier, de La Cabra tiró al Monte, ens ha fet per mostrar algunes de les activitats que vam fer durant el curs de permacultura d'agost de 2017. Gràcies a totes per assistir!
Aprenent dels errors en el disseny de l'hort
El principi més important de la permacultura ens parla d'aprendre a observar. De fet, es recomana que un cop arribis al lloc on has de viure, passis tot el primer any mirant els processos de la natura i prenent notes de com funcionen els ecosistemes establerts i com afecten les energies externes al teu terreny. I tot i sabent la importància de seguir aquest principi, podem cometre molts errors. El nostre primer any a Les Vinyes va ser passat per aigua, vam superar la pluviometria mitjana amb més de 200 litres adicionals. Ni tan sols va ser necessari regar els fruiters!
Així que dins de l'estratègia a l'hora de dissenyar l'hort, vam valorar el possible excés d'aigua i les conseqüències dels fongs a les plantes, en especial les tomaqueres, a més de la poca profunditat de sòl. Els bancals Huggelkultur són una tècnica que permet crear bancals elevats i drenar l'excés d'aigua, a més de permetre elevar les plantes i que, mitjançant el vent, es redueixi la possibilitat de tenir fongs. Per tant, ens vam posar a treballar i en vam construir 6. Amb la intenció de no posar tots els ous a la mateixa cistella, vam fer també bancals elevats, uns 20 cm del terra, i així poder comparar els resultats a mitjà plaç.
Els últims dos estius han estat terriblement secs, amb una pluviometria molt per sota de la mitjana i amb unes temperatures altes de rècord. Això ens ha fet veure que la tendència de la zona pot tenir més a veure amb la sequera i les altes temperatures i que la pluviometria mitja pot anar disminuint... O com a mínim, augmentar la seva variabilitat.
La sequera ha afectat molt els Hugglekultur, arribant a crear una erosió molt important als laterals i desfent-los amb molta facilitat. El vent també ha empitjorat les plantes, secant-les encara més i dificultant la creació d'humus en superfície. D'altra banda, les hortalisses dels bancals elevats tenien una millor aparença, s'estava creant humus a la superfície i no mostraven els mateixos signos d'estrès hídric.
Conseqüentment, hem aprofitat el marge de dos mesos que acostumem a deixar entre cultius, per rebaixar els Hugglekultur i convertir-los en bancals elevats. Us deixem algunes imatges per comparar, esperem que aquest cop haguem pres una decisió més encertada.
Els pitjors anys porten els millors aprenentatges
Cada any anem registrant nous rècords climatològics: glaçades més tardanes, hivern més calorosos, menys pluja primaveral, més calor al mes de Juny... a mida que el nostre consum deixa petjada a la nostra terra, ella ens ho fa saber de manera poc ortodoxa, fent-nos un tastet del camí que ens espera. Les tendències climatològiques no són fàcils de canviar, el nostre impacte ambiental té la seva repercusió: vacances arreu del món, productes "bio" a destemps procedents de l'altra banda de l'Atlàntic, envasos d'envasos que emboliquen aliments envasats... totes les accions sumen.
I amb els rius secs, el sòl sense poder alliberar nutrients i la calor intensa, certes coses ens han succeït.
Per una banda, les rieres de la zona baixen buides i els senglars han pujat a les basses de depuració a banyar-se, fent-les malbé. Han aprofitat l'avinentesa per buscar cucs dins les muntanyes de compost per les carbasseres que envoltaven les basses, en una zona més allunyada de la casa, i ens han deixat sense un dels principals aliments per a l'hivern, la carbassa. Per si fos poc, han trencat els galliners mòbils per accedir als abeuradors, fent que s'escapessin alguns pollastres i acabéssin menjats per altres animals del bosc.
D'altra banda, molts són els arbres que també han començat a perdre la fulla al juny com a conseqüència de la sequera, fent-nos instal·lar un sistema de reg auxiliar que no estava previst. Tot i treballar amb varietats locals i resistents, anys extrems impliquen nous aprenentatges. I per si això no fos poc, els conills han començat a rosegar els arbres en zones de la finca on fins ara no havíem tingut problemes. Així que ens ha tocat protegir-los...
Una altra zona seriosament afectada ha estat la producció de patata, fajol i ceba. Sense disposar d'aigua i amb un estoc molt limitat de matèria orgànica -és un camp de cereal reconvertit en pastura per després ser horta-, els cultius han patit molt i els hem acabat collint abans de temps, amb una baixa producció i sense atrevir-nos a incorporar un adob verd com a cultiu de successió per la manca de pluja.
Un dels principis de la permacultura que m'agrada més és "el problema és la solució". Així que en un juny terriblement calorós i sec, hem pogut observar certes coses que no funcionen als ecosistemes que estem creant a Les Vinyes i on cal posar més èmfasi. De tot s'aprèn, i sabem que el futur serà cada vegada més extrem.
Per què aquest camí?
Hola, som la Gemma, en Marc, en Pol i en Roger. Fa uns mesos que hem entrat a formar part del projecte de Les Vinyes i ens vé molt de gust explicar el nostre camí fins aquí.
El punt d’inflexió per fer aquest canvi va ser l’arribada d’en Pol, el nostre primer fill. Ens vam adonar de la importància del menjar ecològic, de tots els químics que absorbim a través de la pell, de les incoherències entre el pensar i el fer, de la importància d’una educació que afavoreixi que cada infant sigui únic, ... I vam començar a fer petits canvis en el nostre dia a dia. Vam transformar el jardí convencional en una selva (ens pensàvem que allò era permacultura). Vam incorporar la fitoteràpia en el nostre dia a dia. Vam aprendre a elaborar la nostra pròpia cosmètica. Vam començar a aprendre a transformar la selva en un espai permacultural. En definitiva ens vam apuntar a tots els cursos que pensàvem que ens podien ajudar a gestionar el nostre dia a dia conscientment per ser coherents amb nosaltres mateixos i ser una mica més autosuficients (alguns d’aquests cursos els vam fer aquí a Les Vinyes).
Dos anys més tard va arribar el nostre segon fill, en Roger. Amb ell vam voler viure el postpart tots quatre junts en contacte a la natura (vam passar uns mesos a Aristot, un poble de 43 habitants, la majoria estiuejants, a prop de la Seu d’Urgell).
Viure en un poble sense cap servei ens va fer adonar que volíem viure en contacte constant amb la natura. Les postes de sol mirant el Cadí ens van fer somiar en emprendre un nou camí. A la tornada a la civilització ens vam adonar que tot això ens era molt difícil perquè estàvem enganxats a les rutines i lligats a les nostres feines i a les comoditats. Acceptar això no és fàcil, però és el primer pas per deslligar-nos, seguir la nostra voluntat i fer el canvi.
Vam començar a buscar una finca on poder viure com necessitàvem. Cada vegada que en trobàvem una, ens imaginàvem quin projecte hi podíem començar i no en trobàvem cap que ens satisfés plenament (si fèiem el canvi, n’havíem d’estar tots convençuts).
Com diu un dels principis de la permacultura “Usa i respon creativament el canvi”, el següent estiu tota la família vam passar les vacances de woofers a Les Vinyes. Allà vam conèixer a fons el projecte i les persones que el tiren endavant. Tot allò que vam veure ens ressonava com allò que volíem viure però multiplicat per mil. Des de cuidar la terra i els animals, fins a tota l’elaboració de transformats. Des de reduir al màxim als residus fins a reaprofitar l’aigua i totes les restes. Des de tirar endavant un projecte fins a cuidar les persones que ho fan possible. Fins llavors mai ens havíem plantejat viure en comunitat, però veure com va fluir tot aquell estiu ens ho va fer replantejar (vam respondre creativament al canvi!).
Volem que els nostres fills i nosaltres, puguem viure en contacte amb la natura, amb uns valors de respecte, consciència, sostenibilitat i coherència. A Les Vinyes podem portar-ho a terme, i no només això, sinó que podem formar part d’un projecte més ambiciós que ens permetrà aprendre de les relacions humanes i aprendre a cuidar la terra, regenerant el sòl fent servir els principis de la permacultura. I així deixarem un entorn una mica millor de com l’hem trobat.
II edició del Curs de Disseny en Permacultura Oficial (PDC)
Fa gairebé un any que vam tenir l’oportunitat de viure el PDC a Les Vinyes. Va ser una experiència molt gratificant i intensa tan pels coneixements apresos com per les vivències personals desenvolupades.
Després de donar-hi voltes i de rebre peticions per repetir el curs, teníem clar que havíem de fer una segona edició. Per això portem uns mesos buscant altre cop els millors especialistes de cada temàtica per oferir un PDC complet i vivencial.
Seran tres setmanes on parlarem de les bases i les ètiques de la permacultura, agricultura regenerativa, maneig holístic d’animals, insectes i animals per al futur, foresteria anàloga, bioconstrucció, «superplantes», dinamització de grups, depuració i recollida d’aigües, «keyline», aprofitament de l’energia en estufes, eficiència energètica i salut.
Volem agrair la implicació dels participants de l’última edició i per això els oferim l’oportunitat de tornar a viure les formacions que desitgin del PDC (d'una durada màxima de 5 dies) de forma gratuïta, pagant únicament les despeses de manutenció.
Del 29 de juliol al 20 d’agost obrirem les portes de Les Vinyes per iniciar una nova edició del curs a una masia on treballem seguint les bases de la permacultura a l’hort, arbres fruiters, ramaderia, bosc comestible, bioconstrucció, gestió eficient de l’energia i els residus i on es pot veure la interrelació entre els diferents sistemes.
Tenim ganes de tornar a obrir el nostre espai per oferir una formació oficial on l’alumnat acabi amb els coneixements adients per desenvolupar els seus propis projectes amb una base sòlida que combini la teoria i la pràctica.
Properament anirem publicant més informacions. Si voleu estar-ne al dia, contacteu-nos i us afegirem a la llista de persones interessades.
Adobs verds i encoixinats per a la producció agrícola
Els adobs verds són una de les eines més bàsiques en la regeneració de sòls i de creació de fertilitat. Després del curs de tècniques i estratègies d'hortes productives, van sortir alguns dubtes que vam decidir compartir posteriorment mitjançant un seminari online que, de nou, podeu trobar al nostre canal de youtube.
L'agricultura ecològica pot realment alimentar a tota la humanitat?
Aquesta és la pregunta que ens vam fer quan vam plantejar impartir el curs d'hortes productives amb permacultura: realment, l'agricultura ecològica podria alimentar la humanitat? Té capacitat per fer-ho actualment? I si arribem als 10 mil milions de persones, podrà seguir aguantant el sistema o es reforçarà la producció basada en el petroli i els fertilitzants de síntesi?
Una setmana abans vam organitzar un seminari online (webinar) obert a tothom i amb especial recomanació per als assistents al curs.
A continuació us compartim la jornada.
Comencem les obres per la granja-escola
El camí cap a la granja escola ja fa temps que ha començat. Portem mesos gestant aquesta idea, imaginant-nos-la, investigant, fent números, parlant amb assessors i arquitectes i finalment apostant per la campanya de micromecenatge que ens ha acabat de donar l'empenta per a començar aquesta nova aventura.
Ara ja ens estem preparant per a reconstruïr la part de la casa que es transformarà en les habitacions de la granja escola. En aquella ala de la masia a més a més de tots els interiors nous, hem d'aixecar i fer de nou tota la teulada. Per això hem decidit primer reforçar el terra del pis de sota el teulat per a poder treballar amb seguretat i des de dins, en el moment que decidim començar a baixar teules i a canviar les bigues.
Així doncs ja hem començat a buidar i netejar tot l'espai d'objectes i de totes les parets que no podrem aprofitar, per poder reconstruïr el terra de fusta de roure i poder afegir-li a sobre un aïllament i un terra definitiu.
Tenim ganes de fer un recull d'imatges i sensacions del procés que, com tots, segur que serà intens i enriquidor.
De moment, us deixem fotografies de com està actualment l'espai i un petit vídeo de l'inici de les obres que hem començat amb moltíssima il·lusió.
Mencionats com a emprenedors al Matí de Catalunya Ràdio
Aquest matí, quan estàvem amb les ovelles, hem rebut missatges d'amics que ens deien que en Joan Melé, membre del Consell Assessor de Triodos Bank, Assessor de la Cambra d'Emprenedoria i Empresaris de Catalunya, i promotor de la banca ètica, estava parlant del nostre projecte al matí de Catalunya Ràdio, presentat amb la Mònica Terribas. Us compartim l'àudio per si hi teniu interès!
Visitant projectes de permacultura a França
Farà gairebé 3 anys que en Joan i la Margueritte van contactar-nos per email. Aprofitant els seus viatges d'hivern, volien venir-nos a conèixer i establir un pont entre dos projectes amb certes similituds, especialment per la zona climàtica on ens trobem. Des de llavors, cada any ens hem anat retrobant i coneixent i en Joan fins i tot va exercir de professor d'horta durant el PDC que vam impartir a les Vinyes. Les seves reflexions sobre la sobirania alimentària van deixar sorprès a més d'una i va calar especialment la seva visió del què significa autosuficiència.
En Joan i la Margueritte són una parella establerta a 70 kms al Sud de Toulousse que practica la permacultura amb profunditat, gran coneixement i atenció. Actualment tenen 3 filles (l'última acaba de fer un mes) i viuen de la seva horta, extremadament productiva. Els seus inicis van ser força durs, doncs van aixecar la seva casa amb tècniques de bioconstrucció i tenint molt present d'on provenen els recursos. No utilitzen eines per llaurar la terra i tot i així cultiven en gran quantitat, en un sòl inicialment molt pobre i sense massa matèria orgànica.
Així que l'Ariadna, el Nael, l'Ainara i jo vam decidir marxar aquest pont de Tot Sants a conèixer com i on vivien. Us ensenyem algunes fotografies de la seva finca.
El segon dia vam anar al matí a conèixer un projecte d'unes 30 hectàrees on hi viuen unes 40 persones. Cada família s'havia instal·lat en una yurta -o estava en procés- i compartien algunes infrastructures comunes. Nosaltres estàvem especialment interessats en la manera d'escalfar aquells espais i tothom ens va obrir les portes sense cap pudor. Resultava bonic veure com cada familia s'havia adaptat la seva casa segons els seus coneixements i necessitats, i la majoria disposaven d'una placa solar amb la que en tenien prou per la seva demanda energètica.
En aquest projecte hi havia una familia el pare de la qual es deia Joaquim i tenia un viver de fruiters i plantes d'allò més encisador. Fins i tot ens va regalar 3 fruiters cítrics que poden suportar -25C. Visca la resiliència!
El tercer dia al matí vam anar a un mercat d'intercanvi de plantes i llavors. Quan viatgem sempre portem material genètic per compartir, així que no vam perdre l'oportunitat de regalar algunes de les varietats que treballem a Les Vinyes. L'ambient era d'absoluta germanor i festivitat. En petits grups es parlava de plantes, cultius i tècniques. Persones de totes les edats es trobàven per riure, compartir menjar -sucs fets a casa, galetes, pastissos, per exemple. Safates de maduixeres, fruiters, plantes de jardí, hortalisses o les flors més boniques estaven al carrer perquè tothom en pogués agafar. Evidentment sense pagar res, agraïment per sobre de tot. Quina sensació tan bonica i tan poc viscuda a les nostres terres!
I a la tarda, a buscar llavors de flors que envoltaven els prats dels veïns...
El quart i últim dia vam ajudar a uns veïns a treure fems d'ovella dels estables i a fer els sucs de poma per a tot l'any. Una parella d'alemanys que practicaven la ramaderia (i en menor part l'agricultura) i que ens van ensenyar tot el procés per fer el suc de poma.
I el migdia i la tarda els vam dedicar a estar juntets a la granja. Les dues famílies parlant de projectes comuns, somnis i realitats. A vegades les realitats alternatives resulten complicades i complexes i sovint les preguntes sobre si seguim el camí adient es posen sobre la taula. Aquesta sortida ens ha donat aire, que certament necessitàvem, i tenim ganes i idees per seguir caminant.
Gràcies Julia, Eli, Aisha, Margueritte i Joan!! Quins dies tan bonics que sempre recordarem. Fins aviat!