Valoració d’un any d'horta amb alta pluviometria
Una de les metodologies en permacultura és fer un anàlisi PNI (Positiu, Negatiu, Interessant) d’un element, sistema o acció. En aquest cas farem un repàs del que significa un any de molta pulviometria (+1000 litres anuals) en una horta adaptada a una pluviometria més baixa d’uns 500 litres anuals, com és la nostra, amb PNI.
Condicions inicials
Fa 5 anys que vam començar l’horta de Zona 1, i només 2 el de Zona 2 (el qual s’amplia cada any fins arribar al disseny final).
No llaurem el sòl, treballem sempre aportant matèria orgànica en superfície a la tardor, procedent de les nostres plantes i fems d’animals -que no estan desparasitats amb ivermectina. Utilitzem la fanga de doble màneg cada certs cultius per descompactar el sòl, però sempre sense voltejar la terra.
Els bancals de Zona 1 disposen d’encoixinats durant la primavera / estiu, i es retiren durant la tardor hivern perquè l’aigua es pugui infiltrar més fàcilment. Les hortes de Zona 2 no disposen d’encoixinats per falta de material pròper.
POSITIU
En primer lloc, i el més important, les hortalisses d’aigua: hem tret quilos i quilos de mongetes, carbassons, cols i carbasses entre d’altres. Això, afegit a la producció de solanàcees (que en parlem al Negatiu) ens ha omplert el rebost de bons aliments per a les tres properes estacions. Cal esmentar el descomunal creixement de 3 carbassoneres, que han arribat a ocupar 3 bancals sencers, que significa una superfície de cultiu de 300 m2!!
En segon lloc, no hem hagut de regar en tot l’any. Ni una gota. Els sistemes de reg podrien estar trencats i no ens n’haguéssim adonat. Això significa molta matèria orgànica descomposant-se, encoixinats menys perennes i nutrients que fàcilment arriben a les plantes.
Un altre punt és que amb tanta aigua, el menjar que no ingerien els pollastres i que queia al terra ha anat deixant un rastre d’adob verd espontani d'alt valor nutricional tipus blat de moro, que inclús hem pogut recol·lectar. Hem acabat collint més blat de moro que altres anys, simplement amb l’efecte de les aus i el nitrògen que anaven deixant al seu pas.
Com a quarta observació, el pas dels anys i la feina de respectar l’estructura del sòl i maximitzar la seva microbiologia i matèria orgànica té recompenses. Tot i les altes pluges, la terra no s’ha enxarcat en cap moment i ha drenat molt bé. Els sistemes de drenatge de l’aigua, les swales -línies de retenció i d’infiltració d’aigua- han tingut el seu efecte i han evitat pèrdues de matèria orgànica en superfície i l’erosió corresponent.
Per acabar, una gran notícia fins a dia d’avui és que senglars i cabirols han tingut tanta abundància de menjar al medi natural que la seva presència i “atacs als cultius” ha estat més baixa de lo habitual. Una bona nova per les carbasses, basses, fruiters, blat de moro i companyia!
NEGATIU
El més negatiu d’un any amb tanta aigua és l’excés de plantes indicadores a les zones no cultivables. Camins i marges han estat enormement productius en biomassa, problemàtica que implica més feina de tallar, encoixinar o inclús arrencar.
D’altra banda, és ben sabut que molta aigua implica molta més presència de fongs. En aquest cas, vam intentar avançar-nos a les problemàtiques habituals i vam fer ús de suero de llet sobrant d’una formatgeria propera, com a preventiu fúngic. A finals de temporada vam fer dues aplicacions de Caldo Bordelés als alls i només una a les tomaqueres, per allargar-ne el cultiu. El suero de llet no va ser suficient.
Si hem tingut un cultiu perjudicat per l’alta pluviometria, sens dubte han estat els alls. Aquest any tenim alls més petits de lo desitjat i amb menys gust, tot i que esperem disposar-ne per tot l’any ja que és un aliment-medecina imprescindible a la nostra cuina. A dia d’avui els alls encara els cultivem a Zona 1, però és d’esperar que a mida que tinguem prou espai, els moguem a parcel·les de Zona 2, que tenen menys matèria orgànica i per tant no retindran tanta aigua.
Les mongetes de secà no han funcionat com esperàvem. Per una banda estaven en una parcel·la nova d’horta de Zona 2 i per altra, les gramínies els han fet una pressió raticular més gran de l’esperat -per la gran disponibilitat d’aigua, és clar.
INTERESSANT
Tot i que solim collir la patata primerenca a primers de juliol, vam haver de treure-les a principis d’agost, per por a que es pudrissin. Encara que sense rastre de cap intenció de fer floració i tampoc de la presència de depredadors com l’escarbat de la patata, vam decidir arrancar-les i la producció va ser prou bona. La parcel·la de sud, de 65 m2 va rendir més de 60 quilos de patata, i la de nord de 70 m2, 150 quilos. Com es pot evidenciar, hi havia molta més matèria orgànica a nord que a sud.
Les altres solanàcees (tomàquets, pebrots, albergínies) van venir sanes i ben maques, però més tard del desitjat. Les plantes es van desenvolupar sense problemes fúngics i només el tomàquet a final de temporada va tenir una aplicació de bordelés. Remarcar que la presència de l’insecte bernat pudent va ser molt més reduit que en temporades anteriors i que els tomàquets no tenien el punt àcid que poden tenir quan hi ha poc reg.
Una de les hortes de Zona 2 tenia una combinació de cigró plantat al març i girasol afegit uns mesos més tard, amb la intenció que l’ombra del segon cultiu reduís les necessitats hídriques del primer. És evident que amb tanta aigua no hauria estat necessari, però la pivotant del girasol ens ha ajudat a descompactar la terra mentre el cigró fixava nitrògen. Haurem de tornar a provar-ho en anys més secs.
Per acabar, cal destacar que tanta aigua implica poder treballar menys a l’hort. Així que disposes més temps per fer tasques d’altres àmbits, però te’n pot faltar per estar a l’hort. Cal tenir-ho en compte.
Conclusions
Hem fet un repàs ràpid de la producció agrícola d’aquest any. Sens dubte, hem pogut empatitzar certes problemàtiques de persones que tenen pluviometries habituals similars, però seguim envejant-los per les facilitats que t’ofereix un ecosistema amb aigua abundant. Per nosaltres és un somni poder gaudir de tanta fertilitat!
Visita aérea per Les Vinyes
Durant els últims dies d'estiu hem rebut l'Antonio i la Laura a casa, i ens han regalat unes imatges aérees del projecte de permacultura. Esperem que us agradin.
Visita virtual pel projecte de permacultura
Dos anys i mig després fem una nova edició del video "visita virtual" per Mas Les Vinyes i perquè es pugui veure l'evolució dels sistemes i elements del projecte de permacultura.
Estat de les hortes a finals de primavera
Poques primaveres tindrem amb tanta aigua! El sòl, ben carregat de matèria orgànica, té les reserves plenes després d'aquests mesos tan plujosos. Tot i això, la manca de Sol ha provocat un retard en el creixement de les plantes on les solanàcees (tomàquet, albergínia i pebrot entre d'altres) han estat les més perjudicades. Anem tard però amb la reserva carregada, així que hem de ser capaços d'afrontar uns mesos de calor on ens hi juguem la major part del menjar. Us volíem compartir uns vídeos de l'estat de les hortes de zona 1 a sud i de zona 2 de nord-oest i nord-est. Faltaria per compartir les hortes de zona 2 sud.
Article al 9Nou
Compartim una imatge amb el contingut de l'article que una periodista del 9Nou ens ha dedicat. Agraïdes pel gest i de propagar la permacultura. Això si, no feu cas de l'inici, on diu que a Catalunya hi ha 4 projectes de permacultura. N'hi ha molts més i molt engrescadors!
Jornada sobre el Canvi Climàtic
Prats de Lluçanès ha dedicat aquesta setmana al medi ambient, per això el dissabte vam tenir l’honor de participar a una jornada on vam parlar sobre el canvi climàtic des de diferents prismes.
A la primera part de la jornada vam poder conèixer les dades climatològiques de la comarca des de l’any 1.907. Manel Dot, de l’Agrupació Meteorològica d’Osona, ens va explicar, utilitzant les dades, la tendència de les temperatures màximes a augmentar cada any, mentre que les dades referents a la pluviometria es mantenen, però reduint-se l'aprofitament de l’aigua.
A les nostres terres era habitual que durant l’any, sobretot en primavera, tinguéssim setmanes de llevantades on plovia dia sí i dia no, de manera que l’aigua s’aprofitava al màxim. Actualment han desaparegut aquestes pluges i quan plou ho fa de manera puntual i amb fortes tempestes, desaprofitant més l’aigua.
A continuació en Ramon Riera i en Jordi Solà, de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès van compartir amb nosaltres l’estat dels nostres boscos, i l’impacte de les plagues degut a períodes més llargs de sequera i a temperatures més altes a l’hivern. Aquest augment de les plagues, les temperatures més elevades, els canvis en les pluges i les èpoques més llargues de sequera, conseqüència del canvi climàtic, fa que actualment els nostres boscos estiguin en decaïment.
Des de Camadoca la Núria va compartir un vídeo explicant l’impacte de les espècies invasores (més resistents que les autòctones) a la Riera de Merlès, així com l’impacte del canvi climàtic en els nostres rius.
A la segona part de la jornada, des de Mas Les Vinyes vam donar a conèixer la permacultura i com afrontar el canvi climàtic des de petits canvis en els nostres hàbits diaris (ús racional dels envasos, canviar els hàbits alimentaris tornant a cuinar, utilitzant productes de temporada i de proximitat, fer un ús racional de l’energia, plantejar-nos els nostres hàbits de consum,...). Com deia Bill Mollisson, els problemes complexes passen per solucions fàcils.
Sabent que les futures generacions hauran de viure amb menys recursos, vam acabar llançant una pregunta: Com ens imaginem el futur? Estem treballant perquè es compleixi el futur que ens imaginem o la nostra petjada energètica col·laborarà a empitjorar el futur del canvi climàtic?
Finalment en Gil Salvans, de l’Agència de l’Energia d’Osona i de Som Energia ens va explicar com s’imagina el futur de les energies renovables.
Segons ell, el futur passa per una revolució energètica on els usuaris ens empoderem i deixem de ser mers espectadors per entrar a formar part de la xarxa energètica sent el productor, venedor i agent de mercat de les energies renovables. S’imagina que en el futur haurà desaparegut el problema de la pobresa energètica (molt present en la nostra comarca i invisible per a molts de nosaltres), haurem millorat la nostra eficiència energètica, i la creació d’energia serà distribuïda, de manera que podrem crear xarxes de compra-venda d’energia amb veïns.
Finalment volem agrair a l’Ajuntament de Prats la iniciativa, ja que jornades com aquesta ens permet aprendre més sobre l’impacte del canvi climàtic en el nostre entorn més proper, gaudir d’interessants debats i fer xarxa amb els veïns coneixent grans projectes a prop nostre.
Enfortint les abelles en climes freds
Les abelles fa temps que estan en boca de tothom, després que es conegui la seva vital importància dins els ecosistemes. Avui compartim un preparat per enfortir el seu sistema immunitari
Sorpresa i patates a primers de març
Feia dies que una ovella havia de parir, ja l'estàvem separant cada nit a l'estable i pel matí anàvem a veure com havia anat tot. Quina va ser la nostra sorpresa quan vam anar a buscar els animals al camp, per anar a dormir, i vam veure que una petita havia nascut. Vam córrer com mai, patint fins que la vam veure mamant de la mare. Els primers moments van ser molt bonics, ho compartim en video...
D'altra banda, ahir també vam plantar les primeres patates primerenques. Al nostre canal de youtube anem explicant algunes tècniques i activitats que fem a la finca. Si voleu entrar, trobareu força material endreçat segons temàtiques.
Anàlisi de la pluviometria anual: cada vegada menys i més erràtica
Quan vam venir a viure a Les Vinyes, vam estudiar la pluviometria i la distribució anual a Sant Martí d'Albars. Segons les dades, cada any plouen entre 700 i 900 litres / m2, sent les estacions de tardor i primavera les més plujoses.
Aquest any hem estat recollint les dades localment per tal de tenir més informació al llarg dels anys. Avui us mostrem 3 dades tot i que en vam fer seguiment d'algunes més: pluviometria mensual, m3 d'aigua captada al dipòsit verd amb una teulada de 320 m2 i l'aigua gastada entre horta, planter i viver de fruiters.
Al gràfic de sota podeu veure la representació de es dades: la línia contínua representa els litres caiguts per m2, la línia blava és l'aigua que hem estat capaços de captar en m3, i la verda l'aigua gastada entre horta, planter i viver de fruiters. Com podeu veure, tenim un període molt crític des de mitjans de juny fins a setembre: és el moment on més calor fa i més aigua necessitem. Aquest període va ser tan intens i difícil que molts arbres van morir, molts inclús d'ecosistemes establerts com el bosc que ens envolta, i vam haver de comprar aigua per no perdre tota la producció agrícola d'estiu.
La pluviometria final anual (a falta de 15 dies per acabar l'any) és de 496 litres, dada bastant inferior a la coneguda. Hem utilitzat prop de 100,000 litres entre horta, panter i viver, i tot i que n'hem estat capaços de captar 95 m3, acabem l'any amb el dipòsit força ple però ens n'ha faltat en els moments crítics.
Conclusions
D'aquesta feina en podem treure diverses conclusions. Per una banda, necessitem augmentar la superfície de captació per a poder tenir una reserva d'aigua més gran, especialment degut a que anem ampliant els horts. En segon lloc, necessitem més espais on enmagatzemar-la, ja que la pluviometria tan erràtica i dispersa ens indica que és la manera d'arribar amb l'aigua suficient al període més sec de l'any.
Crear hortes de producció sense llaurar la terra
Una de les particularitats de la nostra manera de produir hortalisses és que no utilitzem motocultors ni altres tècniques que voltegin la terra i que utilitzin petroli. A canvi, treballem sempre amb llaurat biològic mitjançant plantes d'horta i adobs verds, que ens ajuden a no deixar el sòl descobert i anar afegint matèria orgànica que, al mateix temps, és capaç de retenir més aigua. El sòl és el millor lloc on enmagatzemar aigua (1kg de matèria orgànica pot retenir fins a 4 litres d'aigua), i cal recordar que l'aigua és qui permet proporcionar minerals i nutrients a les plantes. Conseqüentment, una bona terra de cultiu necessita ser (no estar temporalment) esponjosa, rica en nutrients -color negre-, i ben hidratada. Aquest tipus de sòl és el que trobem als nostres boscos de muntanya, uns ecosistemes complets i abundants en les 3 característiques esmentades.
Si tornem a mirar el millor llibre d'estudi que hi ha, la natura, veurem que ella mai no volteja la terra. Ni enterra compost ni fems, i molt menys utilitza eines per descompactar el sòl. Intentant treure profit de l'aprenentatge, nosaltres sempre afegim nutrients -compost i matèria orgànica- a sobre els bancals, vigilem que les parecel·les no estiguin mai buides -les seves arrels sempre llauren i descompacten el sòl- i quan canviem el cultiu, tallem les plantes enlloc d'arrencar-les per tal de no perturbar els microorganismes de sota terra. Altres petites accions, com no trepitjar mai les zones de cultiu o utilitzar encoixinats en èpoques de més calor, entren ja dins de la nostra feina habitual.
Per tot això, us compartim un video d'algunes zones de la nostra horta d'extensiu (on plantem fava, pèsol, ceba, patata, carbassa, all, etc), que un any després d'haver començat amb les nostres tècniques, començar a tenir una bona producció agrícola.