Molta gent ens pregunta per què fem el que fem a Les Vinyes.
- Per què hem decidit disminuïr les nostres necessitats?
- Per què reutilitzem l’aigua o fem servir wc secs?
- Per què ens escalfem amb llenya?
- Per què hem decidit no tenir televisió?
- Per què reciclem i reutilitzem?
- Per què fem servir cada vegada menys màquines que funcionen amb energies fòssils?
- Per què ens fem el pa o cultivem la majoria dels aliments?
- Per què estem plantant espècies rústiques i adaptades a climes durs?
Quan ens parlen del canvi climàtic o dels desastres naturals sembla que són temes que ens queden molt lluny, que se n’han d’ocupar els polítics i les grans empreses i que, a més, nosaltres no en viurem les conseqüències. Però aquesta sensació no és real.
Tots hem notat i comentat alguna vegada que ja no hi ha tardor ni primavera, que passem de les calors de fa unes setmanes, al fred que ja fa aquests dies. El cicle de l’aigua està canviant molt ràpidament i cada vegada hi ha períodes de sequera més llargs i quan plou, les pluges són molts fortes i fan mal, com ha passat aquest octubre.
No ens passa per alt la quantitat de vegades que els nivells de pol·lució de les grans ciutats de tant en tant superen els nivells que podem tolerar els humans. No només a Barcelona, ben sovint llegeixo al diaris locals de Vic, que hi ha dies que no es recomana sortir a córrer i que la gent amb problemes respiratoris hauria de quedar-se a casa!!
Això és el canvi climàtic.
La humanitat s’ha triplicat en els últims 40 anys però no estem sent capaços d’adaptar-nos als canvis que aquesta multiplicació produeix i com ens està afectant a tots el nostre dia a dia. Quan es parlar de decreixement no significa ser menys feliços, al contrari, és la manera que tenim de poder ser més feliços amb el que tenim, quan menys necessitem, menys ens falta.
Nosaltres hem decidit començar a adaptar-nos a aquests canvis necessaris i, el que és més important, ensenyar als nostres fills com fer-ho per poder-los ajudar a ser més resilients en el seu futur com a adults. Aprendre nosaltres i predicar amb l’exemple, observant el nostre entorn i utilitzant els seus recursos, recollint i gestionant l’aigua, tendint a no produïr rebuig, aprenent a responsabilitzar-nos de la nostra salut, a parlar d’emocions i viure-les totes amb naturalitat, i vivificant el trosset de terra en la que vivim per a fer-la cada vegada més abundant i diversa!
L’altre dia escoltava a un documental que no tenim referències sobre com canviar o modificar les coses, de com salvar-nos com a espècie, de com treballar a favor de la vida i no en contra. Que al cinema podem trobar infinitat de pel.lícules que ens parlen d’apocalipsis, d’extinció de la humanitat o de destrucció del planeta però ben pocs que parlin d’esperança, de fer un món nou i salvar la terra. Així que, us recomano mirar aquest documental per veure que, si, hi ha molta gent que com nosaltres ha decidit començar a caminar pel camí del costat! Disfruteu-lo!
Enllaç al documental
Hola Ariadna, quanta raó a l’article, com es diu el documental del que parles al final? Ens has deixat amb l’intriga!!!
No havia enllaçat bé el link!!!
https://www.karmafilms.es/manana/