Avui ja som dimarts, dos dies de repòs després del curs em permeten sentir la petjada que em deixa aquesta vivència que ha estat un regal.
Hem fet un bon treball en equip, en Carles (docent) i la Glòria (suport incondicional) arribaren el dijous per preparar el terreny, el curs , els espais i les dinàmiques. Rebre’ls va ser fàcil, harmònic i plaent. En poques hores havíem après , els de casa i en Miguel i la Júlia (els woofers actuals) a usar la motosserra correctament, viure la dansa, escoltar-nos el cos, i la paraula bosc ressonava a totes les converses.
En Carles sent passió pels boscos i la transmet amb una intensitat natural que et contagia sense adonar-te’n. Divendres vam treballar de valent per tenir el curs a punt, i dissabte ben d’hora arribaren els participants. El grup nombrós es va unir amb força i rapidesa i a partir d’aquell instant tot va anar passant, les ganes d’aprendre encaixaven perfectament amb la voluntat d’ensenyar, difondre i compartir.
Realment em quedo amb la certesa que els boscos d’aliments són i seran un concepte a tenir present, una manera de conviure amb la natura sàvia que ha creat un ecosistema intel·ligent i perfecte el qual és meravellosament autosuficient i productiu. Em plantejo ara, després de la nova mirada que m’ha ofert l’assistència a aquest curs , en quin moment l’home va decidir que podia arrasar amb tota la cobertura natural del sòl i convertir-la amb camps de monocultiu, afavorint la dependència de nutrients de la terra i encaminant-la a la desertització.
Per això els boscos d’aliments em semblen la manera, el camí, el futur. Observant el de casa, em permeto el luxe d’escoltar el bosc, atendre’l, i posar en equilibri les meves demandes amb les seves per aconseguir la sinèrgia entre els dos i arribar a rebre i donar el millor de cadascú. Així doncs me’n adono que acollir un bosc d’aliments a casa, es molt més que plantar llavors, arbustos i arbres. És, entre d’altres coses, tornar a la terra tot allò que prens, i per tant ser just, generós i respectuós.
Ara toca treballar: plantar una barrera vegetal que cobreixi els diferents estrats que freni els vents i protegeixi el bosc, reforçar amb flora que aporti nutrients els arbres més demandants , encoixinar el que plantem per evitar el creixement d’herbes al volant i donar ventage al recent plantat en el seu creixement, aplicar caldo d’ortiga quan veiem que hi ha manca de nitrògen o suc de consolda a falta de nutrients en general…. i moltes altres coses que hem aprés i que anirem practicant.
Per últim dir-vos que tot el curs va ser gravat per ser difós, i que estem treballant en l’edició d’un video que penjarem properament a la pàgina de les Vinyes.
Només puc sentir un enorme agraïment per ser on som, fent el que fem. Gràcies.