Crònica del diluvi inaugural

18 de gener del 2014.

Cap a les set del matí sento en Sergi que remena pel menjador i m’aixeco, entre mandrós i excitat, per afrontar aquest dia nou i diferent. Avui a casa només hi som ell i jo. Tenim les dones i els nens a Barcelona, on elles tenien feines i els petits uns avis magnífics amb qui passar el matí.

Ens queden les últimes dues hores de preparatius, abans de que comencin a arribar els inscrits al “Curs de fruiticultura ecològica”. Tot i que són més els que han mostrat interès pel curs, en aquesta primera sessió esperem unes catorze o quinze persones.

Funcionarà el reg? Es destaparà el cel? La gent se sentirà còmode? Un rebombori de preguntes sense resposta m’interrompen els pensaments que intento focalitzar únicament cap a la preparació de la logística necessària. El timing previst és que primer es dedica una estona a les explicacions teòriques, en un dels espais que hem preparat a dins de casa nostre a tal efecte i que, després, es baixa als camps encarats al sud per dur a terme la primera gran plantada d’arbres fruiters a Les Vinyes.

Però arriba en Guillem i els plans es comencen a posar en dubte. Ell proposa fer primer la part pràctica a l’aire lliure i després “tancar-se” a fer la teòrica, ja que no es fia de que el temps aguanti sense pluja tot el dematí. Després d’un estira i arronsa entre ell i l’aplicació meteorològica del mòvil d’en Sergi, guanya en Guillem, i es decideix que començarem per la pràctica.

Arriben els participants i el còctel de gent és ben interessant: procedències vàries (Berguedà, Osona, Lluçanès i altres…), franja d’edat molt àmplia i un nivell de coneixements respecte el tema en qüestió bastant homogeni, la qual cosa pot facilitar el ritme de funcionament. Després de les presentacions es baixa a fer la pràctica. La pluja amenaçant i alguns problemes logístics de la organització (que deixarem caure en l’oblit després de prendre’n nota) no eviten que les explicacions transcorrin amb normalitat. Cauen gotims intermitents, fa fred, però tenim el temps just per a fer els primers aprenentatges sobre el terreny i plantar els primers arbres, que són albercoquers, presseguers i caquis. Quan comença a ploure de veritat la colla es fica cap a casa i, després de la pausa per esmorzar (infusions, cafè, galetes,…) es passa a les explicacions teòriques a la vora de la llar de foc.

Tot plegat passa volant. Sembla que la gent està contenta i que en Guillem, amb la seva capacitat divulgadora i didàctica ha acomplert amb escreix les expectatives dels participants. Sempre hi ha coses a millorar però començar és començar i ja sabem que res ni ningú neix après.

Jo ja somio en les primeres flors d’albercoquer i se m’escapa un somriure mentre recordo que el primer fruiter que vaig plantar a la meva vida, jo mateix, va ser també un albercoquer que varem regalar a una persona que m’estimo infinitament.

Mentre fem la valoració del dia, tot tastant les primeres ampolles de Patxaran “made in Les Vinyes”, en Sergi i jo mostrem la “preocupació” per dur a terme òptimament l’activitat en un dia de pluja. En Guillem ens diu que això de que plogui el dia en que s’inicia un projecte és una benedicció, que vol dir que la natura està regant aquell projecte i que li dóna forces per iniciar-se.

Com diuen aquells…….inxalà……..tant de bo!

Benvingut diluvi inaugural!