Avui escric per transmetre la meva sorpresa en veure la gran presència de sucres i làctics en la dieta de la planta de pneumologia d’un l’hospital infantil.
Un dels infants de Les Vinyes ha estat ingressada quatre dies a l’hospital amb broncoespasmes i aquest matí li han donat l’alta.
Primer de tot vull agraïr profundament el tracte de tot l’equip mèdic i especialment de les inferemeres i els infermers que ens han acompanyat. Un gran equip humà.
Però volia parlar i posar sobre la taula el debat de com creiem que cal alimentar a les persones malaltes i fins a quin punt és tant important el tractament mèdic que reben com allò que mengen durant la seva estada a l’hospital.
La dieta que li han ofert aquests dies a la planta de pneumologia, entre d’altres coses com cremes de verdures, carn, peix, pasta i molt poqueta fruita, ha tingut una gran presència de làctics i sucres: bol de llet de vaca amb cacao ensucrat i cereals de xocolata per esmorzar, pa amb “quesitos” i iogurt amb sucre blanc per berenar, flam o iogurt de postres.
Avui no faré una ferma defensa de la importància que té menjar ecològic i de temporada per la nostra salut i la del nostre planeta perquè després del que he vist crec que queda en un segon pla, però, que consti, que ho crec fermament.
Així doncs, aviam:
Que la llet de vaca no té tantes propietats beneficioses com ens havíen fet creure pot ser un tema a discutir però que la casseïna no és adecuada en processos mucolítics ho podem llegir en un gran número d’estudis i ja són molts els professionals de la salut que recomanen limitar-ne el consum quan estem costipats.
Que els afectes adversos del consum de sucre i les conseqüències nocives que tenen per als infants són molt superiors als beneficis, crec que no hi ha cap expert que ho pugui rebatre. Que els sucres d’absorció ràpida generen nerviosisme i, per tant, no és el més adequat de donar a infants que han de fer llit i estar tranquils crec que tampoc.
Aleshores, què estem donant als infants que es troben ingressats als hospitals?
Perquè es dona tant poca importància a un fet tant extremadament bàsic com la alimentació en processos de sanació?
No ho puc entendre…
